Del abuso al precio  justo ¿qué hacer? 07/05/2022

PATENTS I PREU DELS MEDICAMENTS: De l’abús al preu just. Què fer? 07/05/2022

De l’abús al preu just, què fer? 07/05/2022

 Es presenta una memòria de les iniciatives dutes a terme a favor de la transparència dels preus dels medicaments i la limitació de les patents a les BALEARS en el període del 2018 al 2022. La suspensió temporal de patents de les vacunes Covid i la transparència de costos i preus dels medicaments ha estat reiteradament reclamada per part d’organitzacions socials com les entitats que participen a la plataforma “NO es SANO”, i a l’àmbit de les Balears per la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública de les IB.

 

Índex:

Resum, pàg 2

No és sa a Balears, pàg 3

24 Compromisos partits polítics de les Balears, pàg 4

ILP Medicaments Preu Just a Balears, pàg 4

Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública de les IB, pàg 5

Acords del Parlament Balear, pàg 6

Acords del Parlament Espanyol, pàg 7

Acords del Parlament Europeu, pàg 9

 

presupuestos-sanidad-2022-de-baleares

Pressupostos de sanitat 2022: en què es gasta? 20/04/2022

Pressupostos de sanitat 2022: en què es gasta? 20/04/202

Pressuposts 2022 de les Illes Balears a la Sanitat. Presentació detallada de dades desagregades de l’assignació de la despesa a l’Atenció Primària, l´Atenció especialitzada hospitalària, medicaments, personal, concerts i inversions. Dades 2022 i evolució en els darrers anys.

 

acaso-se-puede-patentar-el-sol

És que potser es pot patentar el Sol? 08/02/2022

Potser es pot patentar el Sol? 08/02/2022

Compareixença de Francesc Puigventós el 8 Febrer 2022 a la Comissió d´Investigació del Congrés dels Diputats. S’analitza la gestió de medicaments i vacunes en relació amb les Patents, els preus abusius dels medicaments, la manca de transparència de costos i de la investigació. Es proposa un canvi de sistema de fixació de preus actual per un altre basat en el “cost plus”, amb propostes concretes per començar aplicar-lo en quatre grups de medicaments. Finalment, es presenten propostes concretes sobre preus a l’àmbit legislatiu i als organismes de referència.

Índex:

La gestió de vacunes davant de la Covid a Europa, pàg 3

Les patents i preus de les vacunes i medicaments. La transparència de costos i de la investigació. pàg5

Les alternatives per a la fixació de preus de medicaments i vacunes, pàg 9

Propostes a l’àmbit legislatiu i normatiu, pàg 12

 

CRÒNICA DE LA PANDÈMIA DE LA COVID A LES BALEARS (Qüestionari FADSP 27/09/2020)

OBSERVATORI DE LA SANITAT DE LES ILLES BALEARS

COMUNICAT DE L´ADSP-IB DAVANT LA PANDÈMIA COVID-19 APRENENT DE LA CRISI

Aprendrem moltes coses d’aquesta crisi, les seves conseqüències seran importants tant des de la nostra visió personal, com per al futur del sistema sanitari i de la societat.

La Junta Directiva de la ADSP-IB valora la situació i explica els seus plantejaments i propostes per a superar-la

Sessions en línia 2019: “L´accés al medicament i la sostenibilitat del sistema de salut a Balears. Propostes 2019”

El Servei de salut de les IB va signar l’adhesió al manifest “NO es SANO” al setembre de 2018. L´ADSP-IB en col•laboració amb les organitzacions que donen suport a la iniciativa “NO es SANO” i el Servei de Salut de les IB, està presentant en els centres de salut, hospitals, gerències i centres docents de les Illes Balears, la sessió:

“L’accés al medicament i la sostenibilitat del sistema de salut de Balears. Propostes 2019”

Des de la pàgina actual es pot accedir a les presentacions PPT de les sessions realitzades.

Sessions:

-Presentació PPT model, disponible per a ser descarregada i adaptada per a futures presentacions. Inclou notes explicatives a peu de diapositiva. Per a descarregar premi aquí

Sesiones realizadas:
-Sessió Escola Enfermeria de la UIB. Palma 10/10/2018. Per a descarregar premi aquí
-Sessió General Hospital Son LLàtzer. Palma 09/01/2019. Per a descarregar premi aquí
-Sessió General Hospital Son Espases. Palma 21/02/2019. Per a descarregar premi aquí
-Sessió Centre de Salut de Alcudia. 10/04/2019. Per a descarregar premi aquí
-Sessió Gerència d´Atenció Primaria de Mallorca. 08/05/2019 Per a descarregar premi aquí
-Sessió Conselleria de Salut. 03/06/2019. Per a descarregar premi aquí

Notes:

La major part de les sessions han estat presentades per Francesc Puigventós i Eugenia Carandell. La sessió d’Alcúdia per José Manuel Aranda.
A mesura que es disposa de dades i informacions recents, l’esquema de presentació de les sessions, s’ha anat actualitzant. També les gràfiques de consums i la despesa farmacèutica. Es recomana consultar l’última de les versions publicarà.

24 PROPOSTES DE LA PLATAFORMA CIUTADANA PER LA SANITAT PÚBLICA ALS PARTITS POLÍTICS DE BALEARS. 8-05-2019

Les 10 organitzacions que conformen la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública de les IB (*) han proposat a tots els partits polítics que concorren a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques 24 mesures per a millorar la universalitat i qualitat del sistema públic de salut.

La Plataforma ha demanat als partits polítics el compromís d’assumir aquests punts com a propis en el cas que després dels comicis tinguin responsabilitats de govern.

Enllaç amb archiu: “24 Compromisos per a Partits Polítics CAT”

(*) ADSP-IB. Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears / FAVP Federació d´Associacions de Veïns de Palma / ADIBS. Dones de les Illes Balears per a la Salut / ALAS Lluita Anti-Sida de les Illes Balears / ATTAC Mallorca. Associació Tasació de les Transaccions financeres i per l´Acció Ciutadana / CAP-Endavant Balears Plataforma Garantitzem les Pensions / FSC. Fòrum Social de Mallorca / La Defensa de Consumidors i Usuaris de Balears / ADIS Associació Dignitat i Solidaritat / MdM Balears Metges del Mon Illes Balears.

L´ADSPIB PRESENTA NOVES PROPOSTES PER A L´ATENCIÓ PRIMÀRIA DE BALEARS (06/03/2019)

Dossier Punt 6: ÀREA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

El punt 6 del manifest de l´ADSPIB proposa “Reforçar l’Atenció Primària com a eix i ordenació de l’assistència sanitària i millorar la coordinació entre els nivells assistencials d’atenció primària i atenció especialitzada/hospitalària.”

En el document es presenten de forma detallada els eixos bàsics per a:

1 – Potenciar una gestió autònoma, participativa i descentralitzada dels serveis d’atenció primària.
2 –Incrementar la coordinació amb l´atenció especialitzada implantant models col•laboratius amb l´objectiu d’augment de la capacitat de resolució de l´atenció primària i la reducció de les llistes d’espera a l´atenció especialitzada.
3 – Desenvolupament en tots els centres de programes de prevenció i promoció de la salut, fomentant la coordinació intersectorial i la participació comunitària.
4 – Extensió de la cobertura dels serveis existents i increment de la cartera de serveis assistencials en l’àrea matern-infantil i patologia de l’aparell locomotor.
5- Incrementar les inversions en els centres de salut per a l’accés a noves tecnologies i l’adequació de les instal•lacions actuals.
6-Contribuir a la desmedicalització de la societat i a la prevenció quaternària desenvolupant la campanya “No es sano”, sumant-se a les iniciatives “No hacer” i proposant en consulta alternatives no farmacològiques a demandes sanitàries.

CONTRA LA MEDICALITZACIÓ DE LA VIDA: ESTRATÈGIES Y PROPOSTES. L´ADSP-IB presenta 3 propostes a la societat

José Manuel Aranda

Membre de l´Associació per a Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB)

08/03/2019

Estem assistint a una invasió de “la medicina” en la vida quotidiana. Els professionals ho notem perquè situacions fins ara considerades no mèdiques (la mort d’un ser estimat, una separació, problemes en el treball, la menopausa, la pubertat …) són motiu habitual de les consultes. S’està perdent la contenció dels cuidadors i els remeis casolans de tota la vida per a problemes lleus i moltes vegades sembla necessari que el professional certifiqui que una persona està constipat o té una diarrea. Aquesta invasió també afecta als mitjans de comunicació i les xarxes socials que s’omplen de malalties i els seus tractaments. Apareixen “gurus” que ofereixen remeis per a resoldre “la malaltia de viure”.

És cridaner que una societat que viu més i on s’han erradicat les grans plagues del passat, tingui cada vegada més persones que es consideren o se’ls etiqueta de malaltes i conseqüentment requereixen algun tipus de tractament expert. A aquest fenomen social el denominem medicalització i convé reflexionar sobre les seves possibles causes i conseqüències

Sempre val més prevenir que curar? Una mala lectura de la medicina preventiva (sempre val més prevenir que curar) és una de les seves causes. Si el seu ideal és el risc 0 (no mort, no malaltia, no sofriment) totes les persones sanes haurien de ser tractades per “experts” com a malalts potencials. Ens podem imaginar com s’amplia el negoci de qui obtingui beneficis de la malaltia (o dels riscos) creant dependència dels seus productes. És clàssic l’exemple d’invenció de malalties (per exemple el colesterol, la tristesa, la timidesa o la menopausa), però podria ser extensible als aliments-medicina, el fitness o la biotecnologia. Una societat “en risc” és una societat espantada a la recerca de seguretat i disposada a pagar per “la seva salut”. La prevenció és un dels grans avanços de la medicina, però no tot és prevenible i sempre cal valorar si és pitjor el remei que la malaltia.

Si això es barreja amb el “tot aquí i ara”, màxima del consum modern, s’oblida el principi bàsic de la medicina: que el cos humà té gran capacitat de autocuració… però que això porta el seu temps. Cada vegada aquesta mes lluny la imatge del metge que cuida “expectant”.

Els i les professionals han col·laborat amb la medicalització. Els serveis sanitaris cada vegada estan més fragmentats amb pèrdua de la visió global de l’ésser humà, cada vegada són més especialitzats i amb menys orientació cap a la salut pública i la promoció de salut. Aquest és el camp que la medicalització necessita. Els metges, bé amb pràctiques defensives o directament influïts per la indústria farmacèutica, fan cada vegada més, usant proves diagnostiques i terapèutiques que a vegades no tenen justificació i causen malaltia. A més la pràctica professional moderna se sustenta menys en l’experiència i més en guies i protocols que moltes vegades estan basats en assajos clínics no fiables. Sabem de la no publicació de resultats que no beneficien als patrocinadors i de l’ús de metodologies esbiaixades i no vàlides. És l’inconvenient de deixar la recerca en mans dels grans grups de pressió amb interessos en el sector.

Són clars els perjudicis de la medicalització per a la societat. La hiperutilització dels serveis sanitaris  tanca un cercle viciós de més diagnòstics, més proves, més intervencions, més efectes adversos: no hi ha límit per a la intervenció mèdica encara que segueixi la llei dels rendiments decreixents. La iatrogènia (emmalaltir per intervencions mediques) és una causa important de mort als països desenvolupats. La despesa sanitària es dispara: si l’única intervenció a l’envelliment és la resposta mèdica, el creixement dels costos públics serà insostenible (i el negoci de la indústria més rendible cada vegada). Creixerà la desigualtat: a les últimes tecnologies només tindran accés qui pugui pagar-les.

És paradoxal que quan es parla tant d’apoderament de la ciutadania aquest procés de medicalització en el fons el que faci, sigui expropiar a les persones de la seva salut i fer-los cada vegada més dependents (dels serveis que poden contractar, dels diners que es poden gastar, dels professionals disponibles…).

Una visió que implica la negació del sofriment, la frustració, la por, la malaltia i la mort com a realitats humanes, porta a la construcció d’un món virtual no humà que cap desitgem, però al qual ja ens acostumen les sèries de televisió.

Enfront de la medicalització, l’Associació per a Defensa de la Sanitat Pública de Balears (ADSP-IB) planteja 3 propostes a la societat:

La primera va dirigida a la ciutadania (les seves institucions, organitzacions i també els seus polítics) i té com a objectiu posar en valor la PROMOCIÓ DE LA SALUT per a afrontar els reptes del futur (envelliment, malalties del desenvolupament, dependències, accidents i violències, desigualtats creixents). És una estratègia NO SANITÀRIA que implica l’augment de l’activitat física, la millora de les relacions socials i personals, la dieta mediterrània, el respecte al medi ambient, equitat… Cercar L´AUTONOMIA I L’APODERAMENT de les persones, la recuperació de les teràpies no farmacològiques per a la resolució dels problemes comuns. També busca el CONSENS, un acord entre tots per a la millora de la salut.

La segona concerneix els professionals i té com a objectiu NO MEDICALITZAR SENSE NECESSITAT LES CONSULTES SANITÀRIES. Proposem sumar-se activament a iniciatives nacionals i internacionals com NO FER que pretén disminuir les intervencions innecessàries, aquelles que no han demostrat eficàcia, tenen escassa o dubtosa efectivitat o no són cost-efectives.

La tercera és una cridada a l’Administració Sanitària perquè impulsi decididament uns serveis sanitaris públics, independents dels grups de pressió de la indústria, en tots els àmbits assistencials i de gestió dels serveis de salut. Basats en l´ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT com a eix i ordenació de l’assistència sanitària, millorant la coordinació entre els nivells assistencials d’atenció primària i atenció especialitzada / hospitalària. I orientats cap als factors de major valor i importància per a la SALUT PÚBLICA i la PROMOCIÓ DE SALUT.

DE LO JUSTO A LO ABUSIVO – Copago y gastos farmacéuticos en IB

Publicado en Diario de Mallorca 4/02/2019

Francesc Puigventós

Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB).

Desde 2012 los jubilados de Baleares y del resto del estado vieron sus economías afectadas no solo por la práctica congelación de sus pensiones, sino por tener que pagar por los medicamentos recetados, debiendo abonar el 10 % del precio de los  mismos con unos máximos mensuales en función de la renta. Al mismo tiempo se estableció que este copago fuera del 40% al 60 % para los trabajadores activos.

Debido al copago, en 2017 los 189.000 pensionistas de Baleares aportaron de su bolsillo aproximadamente 10 millones de euros por los medicamentos recetados, además de asumir también el pago completo de los medicamentos excluidos de financiación en 2012 (el “medicamentazo”). La contribución del bolsillo de los pensionistas al pago de sus medicamentos ha sido esencial para moderar durante los años de crisis el aumento del gasto farmacéutico a cargo de los presupuestos de la comunidad. El gasto en recetas disminuyó de forma importante en Baleares a partir de 2012 y todavía en 2017 este gasto se mantenía inferior al de antes de su aplicación.

No obstante, este copago ha producido una gran dificultad de acceso a los medicamentos necesarios para el tratamiento de las personas con bajos ingresos. Muchas personas han abandonado todo o parte del tratamiento por no disponer de recursos. La última encuesta del Barómetro Sanitario publicado por el Ministerio de Sanidad, estimó que fueron cerca de 40.000, las personas de Baleares que no pudieron acceder a medicinas por falta de dinero. Muchos de ellas son jubilados y jubiladas con bajas pensiones, pero también afecta a personas de todas las edades sin recursos o con rentas muy bajas. Es lo que se ha venido en llamar la “pobreza farmacéutica”. Hay que tener en cuenta que en nuestra comunidad autónoma según el Informe EAPN de 2018, sobre seguimiento de indicadores de exclusión social, el 21,3 % de la población está en situación de pobreza, incluyendo 86.000 personas con índice de “pobreza severa”, es decir que ingresan menos de 355 € mensuales por unidad de consumo.

Con la aprobación por el Parlament de los presupuestos de la comunidad para el año 2019, desde el uno de enero de este año se ha hecho efectiva la anulación del copago para todos los pensionistas de les IB con una renta inferior a 100.000 euros.

Desde la ADSP-IB entendemos que la decisión de anulación del copago, ha sido un gran paso, apoyamos la medida, y pensamos que debería ampliarse a los trabajadores activos, especialmente a los de rentas bajas, y para aquellas personas con escasos recursos, afectados por la “pobreza farmacéutica”, debiéndose revisar y ampliar la actual normativa que ya contempla algunas situaciones.

El derecho a la salud, a la atención sanitaria y a recibir los medicamentos que se necesitan, es un derecho humano que debe estar garantizado en nuestra sociedad. La sanidad pública está basada en el principio de solidaridad contributiva, de forma que   todos pagamos a través de impuestos, y recibimos la atención sanitaria sin pagar de nuevo, cuando la enfermedad nos obliga a acudir a los servicios sanitarios. Si el paciente además de haber pagado ya sus impuestos, se ve obligado a volver a pagar en el momento del uso ,  paga dos veces rompiéndose el principio de solidaridad ya que paga más aquel que más utiliza la sanidad, es decir el ciudadano más enfermo. Desde la ADSP-IB creemos que la sanidad pública debe garantizar que toda persona tenga acceso a los medicamentos correctamente indicados y prescritos.

 

De los abusos a los precios abusivos.

Se ha argumentado que el copago buscaba reducir el consumo innecesario de medicamentos. Pero creemos que la responsabilidad del uso racional de medicamentos y la evitación de posibles abusos no debe recaer en los usuarios que son meros consumidores de aquello que se les indica por parte de los profesionales. Siendo la prescripción adecuada la estrategia correcta  para evitar el sobreconsumo inducido por intereses promocionales de la industria de la salud. El copago resulta un método absolutamente injusto, ya que reduce igual el uso de la prescripción necesaria y de la supuestamente innecesaria.

El verdadero abuso por el gasto por medicamentos se produce en otro lugar y por otros motivos. Se debe a los precios extraordinariamente elevados de los nuevos medicamentos comercializados por las compañías farmacéuticas. En los últimos años se ha producido una escalada precios, sobre todo en los medicamentos hospitalarios, que se dispensan a los pacientes ingresados y también a pacientes ambulatorios con enfermedades graves que requieren tratamientos costosos. Sin embargo, nuestro sistema público de salud ofrece una cobertura completa de estos medicamentos. Son por ejemplo  los medicamentos para el tratamiento del sida, la hepatitis, el cáncer, las enfermedades raras, la esclerosis múltiple y otros procesos neurológicos,  enfermedades autoinmunes, etc.,…

Los precios de estos medicamentos pueden ir de 15.000 € hasta 400.000 € para un solo curso de tratamiento y muchas ocasiones se trata de tratamientos crónicos o de larga duración, o procesos oncológicos de muy alto coste. El peso de estos medicamentos en el aumento del gasto farmacéutico público es impresionante. En Baleares el total de gasto farmacéutico (hospital + receta) asciende en 2018 a aproximadamente 400 millones de €, con un incremento del gasto en medicamentos hospitalarios de unos 28 millones de € adicionales, respecto al año anterior.  Este aumento del gasto de medicamentos hospitalarios en un solo año, dobla como mínimo el aumento de gasto público previsto por la anulación del copago en receta.

La industria farmacéutica impone precios abusivos gracias a la existencia de una regulación basada en patentes y derechos de propiedad, que les permite en la práctica imponer precios de monopolio. Así obtiene unos márgenes de beneficio extraordinarios en comparación con otros sectores industriales, que no se justifican, a pesar del relato que se difunde, por las inversiones realizadas en investigación.

Muchas organizaciones, sociedades científicas y ONGs, han denunciado esta situación y creado la plataforma NO es SANO para impulsar alternativas. El  Servei de Salut de les IB se adhirió a las propuestas de esta plataforma,  el pasado mes de septiembre.

Un excelente compromiso pero que creemos necesita concretarse en actuaciones que permitan disminuir el gasto y moderar la escalada de los precios abusivos de los medicamentos, que absorben de forma creciente los recursos de la sanidad, en detrimento de inversiones y otras partidas asistenciales necesarias para mantener un sistema de calidad.

Francesc Puigventós

Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB).