DE LO JUSTO A LO ABUSIVO – Copago y gastos farmacéuticos en IB

Publicado en Diario de Mallorca 4/02/2019

Francesc Puigventós

Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB).

Desde 2012 los jubilados de Baleares y del resto del estado vieron sus economías afectadas no solo por la práctica congelación de sus pensiones, sino por tener que pagar por los medicamentos recetados, debiendo abonar el 10 % del precio de los  mismos con unos máximos mensuales en función de la renta. Al mismo tiempo se estableció que este copago fuera del 40% al 60 % para los trabajadores activos.

Debido al copago, en 2017 los 189.000 pensionistas de Baleares aportaron de su bolsillo aproximadamente 10 millones de euros por los medicamentos recetados, además de asumir también el pago completo de los medicamentos excluidos de financiación en 2012 (el “medicamentazo”). La contribución del bolsillo de los pensionistas al pago de sus medicamentos ha sido esencial para moderar durante los años de crisis el aumento del gasto farmacéutico a cargo de los presupuestos de la comunidad. El gasto en recetas disminuyó de forma importante en Baleares a partir de 2012 y todavía en 2017 este gasto se mantenía inferior al de antes de su aplicación.

No obstante, este copago ha producido una gran dificultad de acceso a los medicamentos necesarios para el tratamiento de las personas con bajos ingresos. Muchas personas han abandonado todo o parte del tratamiento por no disponer de recursos. La última encuesta del Barómetro Sanitario publicado por el Ministerio de Sanidad, estimó que fueron cerca de 40.000, las personas de Baleares que no pudieron acceder a medicinas por falta de dinero. Muchos de ellas son jubilados y jubiladas con bajas pensiones, pero también afecta a personas de todas las edades sin recursos o con rentas muy bajas. Es lo que se ha venido en llamar la “pobreza farmacéutica”. Hay que tener en cuenta que en nuestra comunidad autónoma según el Informe EAPN de 2018, sobre seguimiento de indicadores de exclusión social, el 21,3 % de la población está en situación de pobreza, incluyendo 86.000 personas con índice de “pobreza severa”, es decir que ingresan menos de 355 € mensuales por unidad de consumo.

Con la aprobación por el Parlament de los presupuestos de la comunidad para el año 2019, desde el uno de enero de este año se ha hecho efectiva la anulación del copago para todos los pensionistas de les IB con una renta inferior a 100.000 euros.

Desde la ADSP-IB entendemos que la decisión de anulación del copago, ha sido un gran paso, apoyamos la medida, y pensamos que debería ampliarse a los trabajadores activos, especialmente a los de rentas bajas, y para aquellas personas con escasos recursos, afectados por la “pobreza farmacéutica”, debiéndose revisar y ampliar la actual normativa que ya contempla algunas situaciones.

El derecho a la salud, a la atención sanitaria y a recibir los medicamentos que se necesitan, es un derecho humano que debe estar garantizado en nuestra sociedad. La sanidad pública está basada en el principio de solidaridad contributiva, de forma que   todos pagamos a través de impuestos, y recibimos la atención sanitaria sin pagar de nuevo, cuando la enfermedad nos obliga a acudir a los servicios sanitarios. Si el paciente además de haber pagado ya sus impuestos, se ve obligado a volver a pagar en el momento del uso ,  paga dos veces rompiéndose el principio de solidaridad ya que paga más aquel que más utiliza la sanidad, es decir el ciudadano más enfermo. Desde la ADSP-IB creemos que la sanidad pública debe garantizar que toda persona tenga acceso a los medicamentos correctamente indicados y prescritos.

 

De los abusos a los precios abusivos.

Se ha argumentado que el copago buscaba reducir el consumo innecesario de medicamentos. Pero creemos que la responsabilidad del uso racional de medicamentos y la evitación de posibles abusos no debe recaer en los usuarios que son meros consumidores de aquello que se les indica por parte de los profesionales. Siendo la prescripción adecuada la estrategia correcta  para evitar el sobreconsumo inducido por intereses promocionales de la industria de la salud. El copago resulta un método absolutamente injusto, ya que reduce igual el uso de la prescripción necesaria y de la supuestamente innecesaria.

El verdadero abuso por el gasto por medicamentos se produce en otro lugar y por otros motivos. Se debe a los precios extraordinariamente elevados de los nuevos medicamentos comercializados por las compañías farmacéuticas. En los últimos años se ha producido una escalada precios, sobre todo en los medicamentos hospitalarios, que se dispensan a los pacientes ingresados y también a pacientes ambulatorios con enfermedades graves que requieren tratamientos costosos. Sin embargo, nuestro sistema público de salud ofrece una cobertura completa de estos medicamentos. Son por ejemplo  los medicamentos para el tratamiento del sida, la hepatitis, el cáncer, las enfermedades raras, la esclerosis múltiple y otros procesos neurológicos,  enfermedades autoinmunes, etc.,…

Los precios de estos medicamentos pueden ir de 15.000 € hasta 400.000 € para un solo curso de tratamiento y muchas ocasiones se trata de tratamientos crónicos o de larga duración, o procesos oncológicos de muy alto coste. El peso de estos medicamentos en el aumento del gasto farmacéutico público es impresionante. En Baleares el total de gasto farmacéutico (hospital + receta) asciende en 2018 a aproximadamente 400 millones de €, con un incremento del gasto en medicamentos hospitalarios de unos 28 millones de € adicionales, respecto al año anterior.  Este aumento del gasto de medicamentos hospitalarios en un solo año, dobla como mínimo el aumento de gasto público previsto por la anulación del copago en receta.

La industria farmacéutica impone precios abusivos gracias a la existencia de una regulación basada en patentes y derechos de propiedad, que les permite en la práctica imponer precios de monopolio. Así obtiene unos márgenes de beneficio extraordinarios en comparación con otros sectores industriales, que no se justifican, a pesar del relato que se difunde, por las inversiones realizadas en investigación.

Muchas organizaciones, sociedades científicas y ONGs, han denunciado esta situación y creado la plataforma NO es SANO para impulsar alternativas. El  Servei de Salut de les IB se adhirió a las propuestas de esta plataforma,  el pasado mes de septiembre.

Un excelente compromiso pero que creemos necesita concretarse en actuaciones que permitan disminuir el gasto y moderar la escalada de los precios abusivos de los medicamentos, que absorben de forma creciente los recursos de la sanidad, en detrimento de inversiones y otras partidas asistenciales necesarias para mantener un sistema de calidad.

Francesc Puigventós

Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB).

 

Les víctimes del decret de garantia de demora

Associació per al Defensa de l sanitat Pública de les IB (ADSP-IB)

Publicat al Diario de Mallorca el 19/11/2018

En aquests dies ens ha sorprès el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears amb una activitat pionera: s’ha engegat l’oficina d’ajuda a la segona víctima (http://www.comib.com/2victima). En aquest context s’entén per segona víctima tot professional sanitari que queda traumatitzat quan les coses no ocorren segons el previst, provocant un esdeveniment advers, error mèdic o lesió no esperada en un pacient. Agraïm que es faci visible aquesta situació, que lamentablement en un moment o un altre viuen tots els professionals sanitaris. És un reconeixement al sofriment que en ocasions comporten aquestes professions; les humanitza.

El curiós d’aquesta situació és que també s’experimenta quan no es pot atendre adequadament als pacients per motius de llista d’espera, que és especialment sagnant en les consultes externes dels hospitals públics.

En l’àmbit ambulatori, el recentment aprovat Decret de garantia de demora (DGM) solament garanteix els terminis d’atenció de les primeres visites i de les proves complementàries sol·licitades en elles. En segones visites, només contempla aquelles en les quals s’hagin de revisar  les exploracions diagnòstiques.  La ADSP ja es va manifestar recentment en referencia a aquest tema, senyalant la futilitat d’aquesta mesura, que solament servirà per engrossir les arques de la sanitat privada sense millorar estructural ni organitzativament els problemes de la sanitat pública ni adequar els recursos a les necessitats assistencials (http://fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/1789-lista-de-espera-en-la-sanidad-de-baleares-el-decreto-de-garantia-de-demora-no-es-la-solucion)

Però és que la magnitud del problema és considerable. A dia d’avui hi ha més de 33.800 pacients pendents d’una primera consulta, dels quals 3400 esperen més de 60 dies (https://www.ibsalut.es/ibsalut/ca/transparencia/llistes-d-espera-diaries). Per tant, el DGM no és tampoc una mesura honesta, ja que molta de l’activitat, tant de consultes com de gabinets diagnòstics, que hauria de derivar-se a la privada no podrà ser assumida per aquesta: ni la voldran (potser no els compensi econòmicament) ni la podran fer . Tampoc s’ha explicat què ocorrerà amb els pacients derivats als centres privats després de la primera visita, especialment en cas que requereixin seguiments per patologies cròniques o tractaments molt costosos o complexos.

Per tant, molts ciutadans es podran sentir enganyats i les llistes d’espera seguiran sent insuportables. Ells són les primeres víctimes.

La qüestió és que mentrestant els professionals també sofreixen, perquè més enllà de les primeres visites o de les proves diagnòstiques, existeix un gran volum de consultes externes que correspon a les visites de seguiment de pacients amb malalties cròniques i complexes: parlem de malalties oncohematològiques, neurodegeneratives, reumatològiques, metabòliques, etc. No atendre bé a pacients d’aquest tipus solament recau en la consciència dels professionals als quals genera malestar, inquietud i un lent burnout.

I mentre alguns professionals posen la seva mirada en altres activitats que els resulten més gratificants, uns altres veuen com el seu compromís i identificació amb l’hospital públic es va deteriorant, però segur que bona part d’ells també sofreixen i se senten segones víctimes

Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública en los medios – Comunicado de prensa 26/07/2018

Diario de Mallorca
https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/07/27/diez-entidades-piden-govern-que/1334500.html

La Vanguardia
https://www.lavanguardia.com/local/baleares/20180726/451111522690/la-plataforma-por-la-sanidad-publica-balear-pide-al-ministerio-la-recuperacion-y-mejora-del-sistema-sanitario.html

Europa Press
http://cadenaser.com/emisora/2018/07/26/radio_mallorca/1532600793_778920.html

20 minutos
https://www.20minutos.es/noticia/3404183/0/plataforma-por-sanidad-publica-balear-pide-al-ministerio-recuperacion-mejora-sistema-sanitario/

el medico interactivo
http://elmedicointeractivo.com/entidades-sociosanitarias-de-baleares-proponen-medidas-para-mejorar-la-sanidad-publica-de-las-islas/

Diario de Mallorca
https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/07/26/hay-un-hospitalocentrismo-tenemos-que/1334334.html

Cadena Ser Mallorca
http://play.cadenaser.com/audio/ser_mallorca_hoyporhoymallorca_20180726_122000_132000/?ssm=whatsapp
min 12:45 a 35:15

RTVE informativo
http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/informatiu-balear/informatiu-balear-2-26-07-18/4675375/?media=tve
min 7:40 a 8.35

IB3Radio
https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/eeeeb5c0-1941-4e25-884d-91010e713d8d/cfad76e9-79a0-4621-96c3-9169cad25115/6-308-51647.mp3
min 5:25 a 20:15

SANITAT PÚBLICA A EXAMEN

Programa especial de de IB3TV dedicat a repassar la situació actual de la sanitat pública 8/5/2018
https://goo.gl/FAWj8D
(http://ib3tv.com/carta Programa “5 dies darrera hora”. 8/5/2018 Min 38:30)

Campanya Ningú al Marge.
Anàlisi de la situació de l’atenció sanitària al nostre país.

Amb entrevistes a Alberto Gundín coordinador de Metges del Món Balears que va presentar la campanya “Ningú al marge” sobre les conseqüències sanitàries de les retallades per a la població més vulnerable i de l’augment de desigualtats produïdes al nostre país.
Es van detallar les dades econòmiques de la disminució de la despesa sanitària pública, la menor inversió produïda els últims anys i es van exposar les seves conseqüències per als pacients i per a la sostenibilitat del sistema sanitari. Cal destacar la falta d’accés universal a la sanitat que va regular el RD 16/2012, i que porta a la progressiva desigualtat i l’exclusió de les persones més vulnerables. Per als pacients és un problema important el copagament dels medicaments per part dels pensionistes i dels treballadors actius, així com l’exclusió del seu finançament de 400 medicaments tal com va regular el RD 16/2012.

També va participar al programa Quico Puigventós de l´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública dels IB, que va explicar l’elevada despesa en medicaments produïda els darrers anys, motivada pels alts preus i va denunciar la falta de transparència i opacitat que l’actual regulació legal en aquest tema permet. Va cridar l’atenció sobre l’alt cost dels nous medicaments hospitalaris per a malalties que solament cobreix la sanitat pública (Medicaments per al càncer, autoinmunital, hepatitis, SIDA, esclerosi, fibrosi quística, malalties rares, etc, etc). L’augment de la despesa any darrera any, comporta que es dediqui més pressupost públic als medicaments mentre una part de les necessitats de la sanitat pública no es poden atendre adequadament, com les inversions en equipaments, personal sanitari, etc. Aquesta situación pot tenir consecuències i problemes com les llistes d’espera.

Una desena d’entitats reclamen a l’Administració una millor gestió de la sanitat pública

Un total de nou associacions de diferents àmbits membres de la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública han reivindicat aquest dijous, des de la seu de Metges del Món, les capacitats d’un sistema públic de salut ben gestionat i han manifestat la seva intenció de “donar a conèixer als ciutadans la realitat que hi ha darrere la privatització dels recursos públics”. La plataforma defensa els serveis públics d’atenció a la salut, que són patrimoni dels ciutadans, i lamenten la pèrdua de qualitat i prestacions de la sanitat pública en favor de la progressiva privatització que es duu a terme. En aquest sentit, critiquen els moviments que s’han fet en els darrers anys cap a la privatització del sistema de salut amb la intenció d’establir un model de sanitat mixta amb serveis privats complementaris, els quals molts ciutadans no es poden permetre. En aquesta línia, la plataforma demana que s’aturi l’ampliació de concerts amb empreses privades i que es reverteixin les concessions existents i posa com a exemple els serveis d’hemodiàlisi i radioteràpia d’Eivissa i Menorca i els serveis de l’hospital Sant Joan de Déu.

Les entitats adherides a la plataforma són l’Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut ADIBS-Dona Sana; l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes ADSP-IB; l’Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears ALAS; l’Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana de Mallorca; l’L’ Associació Cap Endavant – Plataforma Garantitzem les Pensions; la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAVP); el Fòrum Social de Mallorca FSC; La Defensa (Asociación La Defensa de Consumidores y Usuarios de Baleares) i Metges del Món Illes Balears. Així mateix, donen suport a la plataforma altres organitzacions com el Col·legi Oficial d’Infermeria de Balears (COIBA). La presidenta d’aquesta organització col·legial, Rosa Maria Hernández, ha assenyalat que “la campanya no va en contra de la sanitat privada”, sinó “de la privatització dels serveis públics de salut, que no s’ha de confondre”. Hernández ha apuntat que dónen suport a la plataforma perquè entre tots volen aconseguir “la defensa dels serveis públics d’atenció a la salut, d’uns serveis que són patrimoni de la ciutadania, dels ciutadans espanyols”. Això és fonamentalment el que s’ha de defensar, incideix la presidenta del COIBA, perquè “actualment estam sotmesos a uns interesos molt forts de la indústria, que converteixen la salut en un negoci”. Tant l’OMS, com les Nacions Unides, com en el meu cas el Consell Internacional d’Infermeres aporten continuament evidències de ser a favor de l’accès a un servei públic de salut. Són a favor de la universalitat perquè això és garantia que l’atenció a la salut no depèn de les possibilitats econòmiques de la persona sino de les seves necessitats d’atenció a la salut”. “És necessari aplicar salut a totes les polítiques i aquesta visió global la pot tenir un sistema públic d’atenció a la salut, però no la té un sistema privatitzat. Per altra banda segons la presidenta del Col·legi d’Infermeria de Balears, “també està demostrat que comprar a l’empresa privada serveis públics de salut no és més barat en contra del que s’acostuma a entendre perquè necessariament ha d’haver un sobrecost que és el que va destinat als beneficis de l’accionista”. Hernández ha instat a una “millor rendibilització dels recursos del sistema públic de salut”. I ha posat un exemple citant “la diferència que hi ha a l’Hospital Son Espases entre la utilització dels serveis de l’àrea ambulatòria el dematí i per la tarda, quan allò és totalment un desert. Si es rendibilitza aquesta infraestructura són millores per a tots que reverteixen en els ciutadans i contribueixen a minvar les llistes d’espera”.

Demanen la derogació del copagament

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les llles Balears, ADSP-IB, reclama que els medicaments siguin “una de les parts imprescindibles del dret a la salut”. Per això, ha destacat la presidenta de l’entitat, Maribel Coma, “demanam a les administracions estatal i autonòmica que garanteixin la no ingerència dels interessos econòmics de la indústria” i que “potenciïn la investigació, la docència i el coneixement sobre medicaments amb recursos públics”, i, així mateix, que “s’evitin els preus abusius mitjançant una negociació justa i transparent que no depengui de les patents”. L’associació demana també “la derogació del copagament”, que titlla de “mesura injusta per a la població més vulnerable”. Coma ha assegurat que “no tenim res en contra de l’atenció privada, que és lliure”, però “no volem la privatització dels recursos públics, que a vegades són sanitaris” i a vegades són “de logística, com poden ser zeladors o personal de manteniment”, que estan inmersos en aquests contractes privats dins la sanitat pública i estan en precarietat absoluta, de la mateixa manera que succeïx a hostaleria”.

Més prestacions per als més vulnerables

L’ Associació Cap Endavant – Plataforma Garantitzem les Pensions reclama un augment de les prestacions destinades a les persones dependents o majors, “que reben rendes inferiors” i “són més vulnerables i més propenses a tenir malalties”. El seu representant, Martí Cifre, considera que “des de la sanitat pública es podrien alliberar milions d’euros que podrien destinar-se a I+D i es podrien millorar les prestacions per a aquests col·lectius”. Cifre ha titllat la Llei de la dependència de “fracàs” i “presa de pèl” perquè va contra la realitat de les persones dependents. “Per aconseguir el primer grau de dependència es triga dos anys a causa de la burocràcia”, ha lamentat. “Quan una persona rep aquest grau ja pot demanar el següent”, ha assegurat, perquè “pateix d’una malaltia degenerativa”. “Haurà d’esperar dos o tres anys per rebre el segon grau”, i “quan hagi de demanar el tercer ja serà mort”. Per això, la plataforma defensa el servei públic, “que és el sistema que té més futur”.

Enllaç d´aquesta noticia: www.arabalears.cat

La alianza “No es sano” exige sanear el modelo de innovación de los medicamentos

Profesionales sanitarios denunciaron la falta de transparencia de la industria farmacéutica

El Club Diario de Mallorca acogió el pasado jueves 15 de febrero una mesa redonda en la que se presentó la campaña ´NO ES SANO´, una alianza de varias organizaciones no gubernamentales, colegios profesionales y asociaciones científico-profesionales cuya misión es “exigir con urgencia una reforma del sistema de innovación de los medicamentos para que se garantice el derecho a la salud y el acceso de la ciudadanía a los fármacos a un precio asequible”.

Participantes

En el acto intervinieron Francesc Puigventós, farmacéutico experto en evaluación de medicamentos, Miguel Reyero, miembro de Médicos del Mundo, Mª Eugenia Carandell, médica de Atención Primaria y coordinadora del Gabinete Técnico del Ibsalut, Irene Bernal, coordinadora de Políticas de ´NO ES SANO´ y Rafael Berlanga, médico miembro de la asociación para la Defensa de la Sanidad Publica de Baleares.

Enllaç d´aquesta noticia: http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/17/alianza-sano-exige-sanear-modelo/1288684.html

 

L’alt preu dels medicaments a debat

• L´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública, Metges del Món Illes Balears i la campanya No es Sano, organitzen el proper dia 15 de febrer a Palma de Mallorca, la taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”,

El model actual global d’innovació i accés a medicaments és insostenible. A Europa, com a la resta del món, el preu dels nous fàrmacs per a malalties greus està creixent cada any, amenaçant la sostenibilitat dels sistemes de salut i obstaculitzant l’accés de les poblacions més vulnerables.

L’increment dels preus dels medicaments contra l’hepatitis C i el càncer han revitalitzat un debat que durant massa temps ha estat circumscrit als cercles d’experts i activistes. Avui, els pacients i els contribuents de desenes de països –rics, emergents i pobres– no solament es pregunten si es desenvoluparan els medicaments que necessiten, sinó d’on sortiràn els diners per pagar-los i per què el preu que han de pagar és tan exorbitant.

Des de la creació de la campanya NO ES SANO l´any 2015, més d’una trentena d’organitzacions de tot el país s’han adherit al seu manifest i a les seves iniciatives. Ara la campanya es presenta a Palma amb la celebració de la taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”, on s´analitzarà l’actual sistema de recerca i desenvolupament de fàrmacs; quines propostes existeixen per reformar-ho i garantir l’accés de la ciutadania als medicaments que necessita a un preu assequible; així com quines mesures poden prendre’s des dels governs locals, autonòmics i nacionals per aconseguir-ho.

Amb la participació de:

– Irene Bernal, coordinadora de Polítiques de No es Sano
– Miguel Reyero, de Metges del Món i integrant de la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública de Balears
– Francesc Puigventós, expert en avaluació de medicaments i membre de l´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears
– María Eugenia Carandell, metgessa d’Atenció Primària i coordinadora del Gabinet Tècnic de l´IB Salut.
Modera: Rafael Berlanga

Acte: Taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”

Dia: Dijous 15 de febrer de 2018
Lloc: Saló d’actes del Diari de Mallorca. C/Puerto Rico, 15.
Hora: 19:00

llegeix el manifest i uneix-te: www.noessano.org

La ADSP-IB reclama aumentar los recursos en áreas asistenciales y de inversión sin necesidad de financiación privada

La Asociación de Defensa de la Sanidad Pública de Baleares (ADSP-IB)ha reclamado el aumento de los recursos destinados a sostener la sanidad pública en sus áreas asistenciales –especialmente medidas estructurales para disminuir listas de espera– y de inversión sin necesidad de financiación privada, en relación a la reciente aprobación de los presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2018.

Asimismo, desde la ADSP-IB también han pedido, a través de un comunicado, revertir la actual situación orientada a un progresivo aumento de la sanidad privada en detrimento de la pública y tomar medidas contra el incremento de los recursos destinados a conciertos y a medicamentos.

La Asociación ha publicado su tercer dossier informativo ‘Análisis y propuestas de los presupuestos sanitarios 2018 de Baleares’ en el que se revisan en profundidad y de forma crítica los presupuestos sanitarios de la Comunidad Autónoma aprobados en el Parlament.

Según el documento, Baleares es una de las regiones con un mayor nivel de privatización de la sanidad y, al mismo tiempo, el gasto sanitario público en relación al PIB (5,1%) es de los más bajos de todas las CCAA, estando por debajo de la media nacional.

En relación al aumento del dinero destinado a conciertos con medios ajenos, Baleares se ha multiplicado por 2,6 en los últimos diez años, y en 2018 ha pasado de 162,6 millones de euros a 174,5 millones de euros, lo que representa un ocho por ciento de incremento.

En cuanto al gasto en medicamentos, se prevén nuevos aumentos en el Presupuesto 2018. La ADSP-IB ha reclamado que se tomen iniciativas para la sostenibilidad del Servicio de Salud y la dotación suficiente para mejorar los recursos y estructuras técnicas de la sanidad pública dirigidas a la evaluación de medicamentos, material, dispositivos y tecnología sanitaria.

Concretamente, la asociación ha pedido una “intervención activa de Baleares en la Comisión Interministerial de Precios de los Medicamentos y no como meros observadores”. Además, ha reclamado “potenciar la docencia, la gestión del conocimiento científico y la investigación en el área del medicamento“.

La ADSP-IB ha considerado “importante” la contratación de nuevos profesionales para cubrir las necesidades asistenciales “después de los recortes producidos los últimos años”. En este sentido, ha subrayado que “el aumento del presupuesto en personal se dedique a las áreas que puedan revertir en disminución de listas de espera”.

Por último, el aumento del presupuesto dedicado a la carrera profesional “es una oportunidad para mejorar su aplicación”, han expresado desde la asociación, añadiendo que “en el manifiesto fundacional se ha propuesto una gestión sanitaria pública, con políticas de RRHH que potencien la dedicación exclusiva de los profesionales a la asistencia pública y debería ser un requisito, al menos para las plazas de jefes de servicio”

 

Font d áquesta noticia: mallorcadiario.com

Baleares es la segunda comunidad que más dinero gasta en conciertos y convenios con la sanidad privada

(Cadena Ser Ibiza. Entrevista 18/09/2017)
La Asociación de Defensa de la Sanidad Pública reclama más inversión para mejorar la calidad asistencial
Afirman que Baleares es la segunda comunidad que más porcentaje de recursos dedica a pagar conciertos y convenios con la sanidad privada y de hecho es la única partida, junto a la de gasto farmacéutico, que ha crecido. Hablan de un proceso de privatización que, en los últimos años, ha dejado en manos de empresas privadas servicios esenciales como los de radioterapia, hemodiálisis o neurocirugía.

Francesc Puigventós, miembro de la Junta Directiva de la Asociación, ha pasado por el programa Hoy por Hoy para Ibiza y Formentera para analizar la realidad de la atención sanitaria en las islas.

Puigventós recuerda que en el ránking que analiza la asistencia sanitaria pública en las distintas autonomías, Baleares ocupa el puesto 12 de 17. A pesar de ello, las encuestas realizadas entre la población reflejan que el 83% de los ciudadanos cree que la asistencia es buena, aunque solo un 14% afirma que ha mejorado.

La Asociación para la Defensa de la sanidad Pública de Baleares está creando una plataforma ciudadana, que en los próximos días presentará su manifiesto fundacional, con la que pretenden presionar al Govern para que destine más recursos a sanidad.

Entrevista completa en Radio Ibiza Cadena Ser:
Enlace con el MP3: aquí

Para información ampliada, puede consultar los dossiers informativos del “Observatorio de la Sanidad de IB”: Pulsando aquí

 

Font d áquesta entrevista: http://play.cadenaser.com

El negoci de les farmacèutiques, a debat

Experts en gestió sanitària alerten que els preus dels medicaments s’han incrementat sense motiu

SENSIBILITZACIÓ L’objectiu és informar la societat de les conseqüències del model actual i oferir alternatives. / I. VELÁZQUEZ

En els darrers anys els preus dels nous medicaments s’han disparat. La despesa farmacèutica del Servei de Salut de les Illes Balears (medicaments amb recepta, medicaments de l’hospital i productes sanitaris) ha augmentat, segons Francesc Puigventós, especialista en farmàcia hospitalària, al voltant d’un 15% en dos anys. Així se situà l’any passat en 455,5 milions d’euros.

“Si se segueix aquesta tendència, el sistema de salut serà insostenible perquè no podrem pagar tots aquests medicaments i aleshores quedarem sense atenció sanitària”, alerta Fernando Lamata, expert en política i gestió sanitària i president de l’Associació per un Accés Just al Medicament.

Per què són els preus excessius? Quant costa realment fabricar un medicament? I la recerca? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja el llibre Medicamentos: ¿derecho humano o negocio?, del qual Lamata i Puigventós són dos dels coautors i que s’ha presentat aquesta setmana a Palma en un acte organitzat per l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears. Segons el llibre, en què també han participat economistes i advocats, el cost de fabricació i el cost d’investigació són molt inferiors al preu de venda, de manera que un medicament que al Servei de Salut li costa 10.000 euros per tractament a l’any té un cost de fabricació de 50 euros. Si hi sumam el cost d’investigació, no arriba als 300 euros.

Monopoli

Segons Lamata, el que fa que els laboratoris puguin posar uns preus tan alts és que tenen un monopoli, és a dir, tenen una patent concedida per l’Estat. La patent als medicaments és una cosa relativament recent, a l’Estat existeix de l’any 1992, i la justificació per crear-la va ser “perquè d’aquesta manera es finançava la investigació”. El model de patents es va començar a generalitzar arreu del món i a finals dels 90 els preus “es començaren a disparar i la indústria farmacèutica començà a generar el doble de beneficis que la resta d’indústries”. Amb la financerització del sector, és a dir, l’entrada dels fons d’inversió als laboratoris, els beneficis continuen augmentant perquè l’objectiu, apunta Lamata, “és guanyar doblers, com és lògic, i no la salut del pacient”. “El que no és lògic és que nosaltres -l’Estat- li donem un instrument, que és la patent, perquè posi sobrepreus; no estava pensada per a això”, hi afegeix. L’actual model “està resultant molt eficient per a la indústria però molt ineficient per a la societat”, explica Lamata, qui denuncia la falta de transparència dels costos reals. “Per poder negociar amb la indústria, fa falta tenir bona informació, saber quins beneficis està tenint una indústria en concret”, assevera Lamata, qui considera que els estats haurien d’utilitzar més un mecanisme que està previst a la llei que és la llicència obligatòria, que permet retirar la patent. “Si en la negociació no hi hagués un acord raonable mirant les dades del que va costar la investigació i del que costa fabricar, s’hauria d’aplicar la llicència i permetre que altres puguin fabricar aquest medicament immediatament”, conclou.

Efectes “perversos”

“Ens hem adonat que en aquest model hi ha molts efectes perversos, no només la ineficiència, sinó també l’orientació de la investigació, les prioritats”, assenyala Lamata. “Cada any moren a Europa 25.000 persones per no tenir un antibiòtic eficaç, perquè no s’està investigant en nous antibiòtics”, hi afegeix. En aquest sentit, Puigventós recorda que en els darrers anys només el 50% dels fàrmacs nous presenta avantatges terapèutics rellevants i menys del 10% són realment innovadors. La indústria farmacèutica destina gairebé el doble dels beneficis a màrqueting que a investigació. Sota el concepte de ‘màrqueting’ s’emmarquen, segons Lamata, les visites comercials al personal sanitari, el finançament de congressos i de publicacions mèdiques i bona part del finançament de les associacions de pacients. “Controla el coneixement i això és gravíssim”, sentencia.

Alternatives

L’alternativa, segons Lamata i Puigventós, és un model de finançament de la investigació amb fons globals, de manera que la recerca no estigui condicionada per l’interès econòmic. “La prioritat de la investigació hauria de ser fixada per comitès independents i la gestió de la investigació hauria de ser com a molts països, també a l’Estat, mitjançant instituts d’investigació públics”, explica Lamata, qui hi afegeix que haurien de gestionar aquests projectes fins a la fase de comercialització. “Aquesta fase final, ara la fa la indústria i per això ens demana la patent”, recorda Lamata, qui destaca que ja hi ha una vuitantena d’experiències que demostren que es pot fer.

“Un estat no pot necessitar caritat”

Que la Fundació Amancio Ortega faci una donació al Govern de les Illes Balears per a la compra d’equips de diagnòstic i tractament del càncer és, per Fernando Lamata, expert en gestió sanitària, un exemple molt gràfic de les conseqüències del model de finançament de medicaments actual.

“Abans la salut pública tenia la millor tecnologia, s’ha retallat la inversió en equipaments i en personal i ha augmentat la despesa farmacèutica”, recorda Lamata, per qui “un estat no pot necessitar caritat, ha d’exigir els impostos justos, evitar el frau fiscal i fer que tinguem els doblers suficients per poder finançar els equipaments que necessitam”.

Font d áquesta noticia: www.arabalears.cat