L’alt preu dels medicaments a debat

/in /by

• L´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública, Metges del Món Illes Balears i la campanya No es Sano, organitzen el proper dia 15 de febrer a Palma de Mallorca, la taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”,

El model actual global d’innovació i accés a medicaments és insostenible. A Europa, com a la resta del món, el preu dels nous fàrmacs per a malalties greus està creixent cada any, amenaçant la sostenibilitat dels sistemes de salut i obstaculitzant l’accés de les poblacions més vulnerables.

L’increment dels preus dels medicaments contra l’hepatitis C i el càncer han revitalitzat un debat que durant massa temps ha estat circumscrit als cercles d’experts i activistes. Avui, els pacients i els contribuents de desenes de països –rics, emergents i pobres– no solament es pregunten si es desenvoluparan els medicaments que necessiten, sinó d’on sortiràn els diners per pagar-los i per què el preu que han de pagar és tan exorbitant.

Des de la creació de la campanya NO ES SANO l´any 2015, més d’una trentena d’organitzacions de tot el país s’han adherit al seu manifest i a les seves iniciatives. Ara la campanya es presenta a Palma amb la celebració de la taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”, on s´analitzarà l’actual sistema de recerca i desenvolupament de fàrmacs; quines propostes existeixen per reformar-ho i garantir l’accés de la ciutadania als medicaments que necessita a un preu assequible; així com quines mesures poden prendre’s des dels governs locals, autonòmics i nacionals per aconseguir-ho.

Amb la participació de:

– Irene Bernal, coordinadora de Polítiques de No es Sano
– Miguel Reyero, de Metges del Món i integrant de la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública de Balears
– Francesc Puigventós, expert en avaluació de medicaments i membre de l´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears
– María Eugenia Carandell, metgessa d’Atenció Primària i coordinadora del Gabinet Tècnic de l´IB Salut.
Modera: Rafael Berlanga

Acte: Taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”

Dia: Dijous 15 de febrer de 2018
Lloc: Saló d’actes del Diari de Mallorca. C/Puerto Rico, 15.
Hora: 19:00

llegeix el manifest i uneix-te: www.noessano.org

La ADSP-IB reclama aumentar los recursos en áreas asistenciales y de inversión sin necesidad de financiación privada

/in /by

La Asociación de Defensa de la Sanidad Pública de Baleares (ADSP-IB)ha reclamado el aumento de los recursos destinados a sostener la sanidad pública en sus áreas asistenciales –especialmente medidas estructurales para disminuir listas de espera– y de inversión sin necesidad de financiación privada, en relación a la reciente aprobación de los presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2018.

Asimismo, desde la ADSP-IB también han pedido, a través de un comunicado, revertir la actual situación orientada a un progresivo aumento de la sanidad privada en detrimento de la pública y tomar medidas contra el incremento de los recursos destinados a conciertos y a medicamentos.

La Asociación ha publicado su tercer dossier informativo ‘Análisis y propuestas de los presupuestos sanitarios 2018 de Baleares’ en el que se revisan en profundidad y de forma crítica los presupuestos sanitarios de la Comunidad Autónoma aprobados en el Parlament.

Según el documento, Baleares es una de las regiones con un mayor nivel de privatización de la sanidad y, al mismo tiempo, el gasto sanitario público en relación al PIB (5,1%) es de los más bajos de todas las CCAA, estando por debajo de la media nacional.

En relación al aumento del dinero destinado a conciertos con medios ajenos, Baleares se ha multiplicado por 2,6 en los últimos diez años, y en 2018 ha pasado de 162,6 millones de euros a 174,5 millones de euros, lo que representa un ocho por ciento de incremento.

En cuanto al gasto en medicamentos, se prevén nuevos aumentos en el Presupuesto 2018. La ADSP-IB ha reclamado que se tomen iniciativas para la sostenibilidad del Servicio de Salud y la dotación suficiente para mejorar los recursos y estructuras técnicas de la sanidad pública dirigidas a la evaluación de medicamentos, material, dispositivos y tecnología sanitaria.

Concretamente, la asociación ha pedido una “intervención activa de Baleares en la Comisión Interministerial de Precios de los Medicamentos y no como meros observadores”. Además, ha reclamado “potenciar la docencia, la gestión del conocimiento científico y la investigación en el área del medicamento“.

La ADSP-IB ha considerado “importante” la contratación de nuevos profesionales para cubrir las necesidades asistenciales “después de los recortes producidos los últimos años”. En este sentido, ha subrayado que “el aumento del presupuesto en personal se dedique a las áreas que puedan revertir en disminución de listas de espera”.

Por último, el aumento del presupuesto dedicado a la carrera profesional “es una oportunidad para mejorar su aplicación”, han expresado desde la asociación, añadiendo que “en el manifiesto fundacional se ha propuesto una gestión sanitaria pública, con políticas de RRHH que potencien la dedicación exclusiva de los profesionales a la asistencia pública y debería ser un requisito, al menos para las plazas de jefes de servicio”

 

Font d áquesta noticia: mallorcadiario.com

Baleares es la segunda comunidad que más dinero gasta en conciertos y convenios con la sanidad privada

/in /by

(Cadena Ser Ibiza. Entrevista 18/09/2017)
La Asociación de Defensa de la Sanidad Pública reclama más inversión para mejorar la calidad asistencial
Afirman que Baleares es la segunda comunidad que más porcentaje de recursos dedica a pagar conciertos y convenios con la sanidad privada y de hecho es la única partida, junto a la de gasto farmacéutico, que ha crecido. Hablan de un proceso de privatización que, en los últimos años, ha dejado en manos de empresas privadas servicios esenciales como los de radioterapia, hemodiálisis o neurocirugía.

Francesc Puigventós, miembro de la Junta Directiva de la Asociación, ha pasado por el programa Hoy por Hoy para Ibiza y Formentera para analizar la realidad de la atención sanitaria en las islas.

Puigventós recuerda que en el ránking que analiza la asistencia sanitaria pública en las distintas autonomías, Baleares ocupa el puesto 12 de 17. A pesar de ello, las encuestas realizadas entre la población reflejan que el 83% de los ciudadanos cree que la asistencia es buena, aunque solo un 14% afirma que ha mejorado.

La Asociación para la Defensa de la sanidad Pública de Baleares está creando una plataforma ciudadana, que en los próximos días presentará su manifiesto fundacional, con la que pretenden presionar al Govern para que destine más recursos a sanidad.

Entrevista completa en Radio Ibiza Cadena Ser:
Enlace con el MP3: aquí

Para información ampliada, puede consultar los dossiers informativos del “Observatorio de la Sanidad de IB”: Pulsando aquí

 

Font d áquesta entrevista: http://play.cadenaser.com

El negoci de les farmacèutiques, a debat

/in /by

Experts en gestió sanitària alerten que els preus dels medicaments s’han incrementat sense motiu

SENSIBILITZACIÓ L’objectiu és informar la societat de les conseqüències del model actual i oferir alternatives. / I. VELÁZQUEZ

En els darrers anys els preus dels nous medicaments s’han disparat. La despesa farmacèutica del Servei de Salut de les Illes Balears (medicaments amb recepta, medicaments de l’hospital i productes sanitaris) ha augmentat, segons Francesc Puigventós, especialista en farmàcia hospitalària, al voltant d’un 15% en dos anys. Així se situà l’any passat en 455,5 milions d’euros.

“Si se segueix aquesta tendència, el sistema de salut serà insostenible perquè no podrem pagar tots aquests medicaments i aleshores quedarem sense atenció sanitària”, alerta Fernando Lamata, expert en política i gestió sanitària i president de l’Associació per un Accés Just al Medicament.

Per què són els preus excessius? Quant costa realment fabricar un medicament? I la recerca? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja el llibre Medicamentos: ¿derecho humano o negocio?, del qual Lamata i Puigventós són dos dels coautors i que s’ha presentat aquesta setmana a Palma en un acte organitzat per l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears. Segons el llibre, en què també han participat economistes i advocats, el cost de fabricació i el cost d’investigació són molt inferiors al preu de venda, de manera que un medicament que al Servei de Salut li costa 10.000 euros per tractament a l’any té un cost de fabricació de 50 euros. Si hi sumam el cost d’investigació, no arriba als 300 euros.

Monopoli

Segons Lamata, el que fa que els laboratoris puguin posar uns preus tan alts és que tenen un monopoli, és a dir, tenen una patent concedida per l’Estat. La patent als medicaments és una cosa relativament recent, a l’Estat existeix de l’any 1992, i la justificació per crear-la va ser “perquè d’aquesta manera es finançava la investigació”. El model de patents es va començar a generalitzar arreu del món i a finals dels 90 els preus “es començaren a disparar i la indústria farmacèutica començà a generar el doble de beneficis que la resta d’indústries”. Amb la financerització del sector, és a dir, l’entrada dels fons d’inversió als laboratoris, els beneficis continuen augmentant perquè l’objectiu, apunta Lamata, “és guanyar doblers, com és lògic, i no la salut del pacient”. “El que no és lògic és que nosaltres -l’Estat- li donem un instrument, que és la patent, perquè posi sobrepreus; no estava pensada per a això”, hi afegeix. L’actual model “està resultant molt eficient per a la indústria però molt ineficient per a la societat”, explica Lamata, qui denuncia la falta de transparència dels costos reals. “Per poder negociar amb la indústria, fa falta tenir bona informació, saber quins beneficis està tenint una indústria en concret”, assevera Lamata, qui considera que els estats haurien d’utilitzar més un mecanisme que està previst a la llei que és la llicència obligatòria, que permet retirar la patent. “Si en la negociació no hi hagués un acord raonable mirant les dades del que va costar la investigació i del que costa fabricar, s’hauria d’aplicar la llicència i permetre que altres puguin fabricar aquest medicament immediatament”, conclou.

Efectes “perversos”

“Ens hem adonat que en aquest model hi ha molts efectes perversos, no només la ineficiència, sinó també l’orientació de la investigació, les prioritats”, assenyala Lamata. “Cada any moren a Europa 25.000 persones per no tenir un antibiòtic eficaç, perquè no s’està investigant en nous antibiòtics”, hi afegeix. En aquest sentit, Puigventós recorda que en els darrers anys només el 50% dels fàrmacs nous presenta avantatges terapèutics rellevants i menys del 10% són realment innovadors. La indústria farmacèutica destina gairebé el doble dels beneficis a màrqueting que a investigació. Sota el concepte de ‘màrqueting’ s’emmarquen, segons Lamata, les visites comercials al personal sanitari, el finançament de congressos i de publicacions mèdiques i bona part del finançament de les associacions de pacients. “Controla el coneixement i això és gravíssim”, sentencia.

Alternatives

L’alternativa, segons Lamata i Puigventós, és un model de finançament de la investigació amb fons globals, de manera que la recerca no estigui condicionada per l’interès econòmic. “La prioritat de la investigació hauria de ser fixada per comitès independents i la gestió de la investigació hauria de ser com a molts països, també a l’Estat, mitjançant instituts d’investigació públics”, explica Lamata, qui hi afegeix que haurien de gestionar aquests projectes fins a la fase de comercialització. “Aquesta fase final, ara la fa la indústria i per això ens demana la patent”, recorda Lamata, qui destaca que ja hi ha una vuitantena d’experiències que demostren que es pot fer.

“Un estat no pot necessitar caritat”

Que la Fundació Amancio Ortega faci una donació al Govern de les Illes Balears per a la compra d’equips de diagnòstic i tractament del càncer és, per Fernando Lamata, expert en gestió sanitària, un exemple molt gràfic de les conseqüències del model de finançament de medicaments actual.

“Abans la salut pública tenia la millor tecnologia, s’ha retallat la inversió en equipaments i en personal i ha augmentat la despesa farmacèutica”, recorda Lamata, per qui “un estat no pot necessitar caritat, ha d’exigir els impostos justos, evitar el frau fiscal i fer que tinguem els doblers suficients per poder finançar els equipaments que necessitam”.

Font d áquesta noticia: www.arabalears.cat

Posicionament de l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears (ADSPIB) sobre el primer Congrés de microimmunoteràpia

/in /by

El Palau de Congressos de Palma s’ha inaugurat amb el primer Congrés de microimmunoteràpia (del 18 al 20 de maig del 2017). La microimmunoteràpia és una branca de l’homeopatia que es basa a administrar per via sublingual diverses citocines i àcids nucleics específics de síntesi, “diluïts i dinamitzats d’acord amb els mètodes homeopàtics”, segons informa una de les webs dedicades a aquesta disciplina.

La dilució homeopàtica significa que és incert que una dosi d’un preparat homeopàtic en particular contingui cap molècula activa, la qual cosa, almanco, garanteix, si no la seva eficàcia, sí la seva seguretat. Les citocines són molècules que intervenen en la regulació de la resposta immunològica; tanmateix, actuen localment i administrades externament tan sols són actives biològicament uns minuts en sang. A més, els seus efectes sobre frenar o impulsar la resposta immunològica depèn del balanç entre totes elles en el lloc on s’activa la resposta inflamatòria, ja que són les mateixes cèl·lules participants en la inflamació les que les fabriquen.

L’homeopatia en general i la microimmunoteràpia en particular no han demostrat de manera definitiva la seva eficàcia terapèutica en cap cas. De fet, el terme “microimmunoteràpia” no genera cap resultat utilitzant el cercador d’articles científics més important –l’anomenat PubMed dels instituts nacionals de la salut dels Estats Units–, i la Col·laboració Cochrane, una de les institucions d’avaluació de la qualitat de les investigacions biomèdiques més prestigiosa, ha conclòs que cap teràpia homeopàtica ha demostrat de manera fefaent la seva eficàcia.

La revisió del programa del congrés mostra la paradoxa que un elevat nombre de participants són autors reconeguts en el camp de la immunologia, encara que cap d’ells no aborda específicament la microimmunoteràpia. Probablement això és perquè el tema principal del congrés, tal com anuncien els seus organitzadors, es “Immunomodulació i malalties cròniques a través del prisma de l’autoimmunitat: nous conceptes, noves perspectives”.

Aquest títol no desperta suspicàcia de pseudociència –la paraula homeopatia no s’esmenta en el programa científic– que permet associar la microimmunoteràpia amb la biomedicina, revestint-la amb l’aparença d’una solidesa científica de la qual està mancada.

Una conseqüència important d’un congrés científic és la publicació dels abstractes de les comunicacions que els participants presenten a l’organització del congrés per a la seva exposició. És probable que aquesta literatura no sotmesa als processos habituals de revisió per part de les revistes científiques passi a engreixar l’evidència “científica” aportada pels que postulen l’eficàcia de la microimmunoteràpia, publicada en mitjans no reconeguts per la comunitat científica. És interessant en aquest sentit consultar la pàgina web de l’Asociación española de microinmunoterapia ( www.3idi.org). En la nostra comunitat, el Dr. Joan Milà, immunòleg de l’hospital Son Espases, ja va alertar en un article en el diari ARA Balears sobre el fet que el terme “microimmunoteràpia” no denota cap branca de la immunologia clínica i que, en aquest sentit, s’ha de considerar “acientífic”. De fet, el congrés no ha rebut el suport de la Societat Espanyola d’Immunologia.

Resulta revelador consultar quins són els patrocinadors del congrés, entre els quals destaca Labo’Life, una companyia que fabrica productes de microimmunoteràpia i que els comercialitza a un preu que oscil·la entre 40 i 80 euros mensuals. El seu camp d’aplicació inclou oncologia, les malalties autoimmunes, la fibromiàlgia, les infeccions víriques, les malalties degeneratives i les relacionades amb l’estrès i l’envelliment. Això sí, advertint que, en cap cas, el consum d’aquests productes ha de suposar l’abandonament del tractament prescrit pel metge “convencional”. Labo’Life ha inaugurat recentment una planta de producció a Consell, acte al qual va assistir una representació institucional d’alt nivell, com el vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, i el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat.

És difícil no pensar que amb la seva presència ells contribuïen a donar credibilitat a una pràctica el valor de la qual tan sols se li suposa. A la nostra comunitat hem assistit en els darrers mesos a situacions que han posat de manifest les nefastes conseqüències de no respectar escrupolosament els procediments previstos pel mètode científic a l’hora de comercialitzar productes amb suposat valor terapèutic.

Resulta curiós que aquest esdeveniment hagi estat inaugurat pel batle de Palma i el president del Col·legi de Metges de Balears, tenint en compte que en aquests dies el Col·legi de Metges de Madrid ha retirat la comissió que tenien d’homeopatia i acupuntura.

Des de la nostra associació pretenem vetllar per la salut dels ciutadans, defensant l’ús d’alternatives terapèutiques, que hagin utilitzat escrupolosament el mètode científic per establir la necessària evidència, per poder establir el seu valor terapèutic.

Font d´aquesta noticia: www.arabalears.cat

Los gestores de Son Espases preparan el hospital para dárselo a la privada

/in /by

“Las listas de espera prácticamente no han bajado después de un año y medio con el plan de choque en marcha”

Presidirá en breve la Asociación para la Defensa de la Sanidad Pública de les Illes Balears que acaba de renovar su junta directiva y renace con nuevos bríos tras permanecer casi inoperativa los últimos doce años. En esta entrevista revela las que serán sus próximas reivindicaciones para mejorar la sanidad
¿Qué va a cambiar en la Asociación para la Defensa de la Sanidad Pública de les Illes Balears con su presidencia?

Desde hace más de doce años que esta Asociación, que forma parte de una Federación nacional, estaba prácticamente inoperativa. Desde el año 2005 la Asociación se dejó ir. Tan solo Joan de Pedro (decano de la facultad de Enfermería), que ostentará el cargo de tesorero en la nueva junta directiva, mantuvo el vínculo con la Federación con sede en Madrid.

¿Cómo se ha defendido la sanidad pública en todos estos años?

En esta década, con las reivindicaciones sindicales y con la creación de ATHUSE (Asociación de Trabajadores y Usuarios de Son Espases) en septiembre de 2012, cuyo embrión fue una página de Facebook creada un año antes como Democracia real ya en Son Espases. El principal campo de batalla de ATHUSE fue el parking de pago de este hospital.

¿Cuáles van a ser sus primeros pasos al frente de esta Asociación?

En primer lugar haremos un manifiesto para formar una plataforma que pueda llegar a convertirse en una marea blanca como ha sucedido en otras comunidades autónomas. Porque al fin y al cabo aquí tenemos los mismos problemas que ellas con las mismas maniobras para privatizar la sanidad pública.

Desgráneme los principales puntos de este manifiesto.

En primer lugar, denunciamos que se deje en manos de concesionarias todos los servicios no clínicos de Son Espases y Can Misses, que se están gestionando con un flagrante ánimo de lucro. En Son Espases incluso el servicio de esterilización lo lleva la concesionaria. Y está ocasionando un montón de problemas. De la misma manera, el aparcamiento del hospital de referencia de esta comunidad debería ser público. Y también me gustaría que dijeran cómo van a gestionar Son Dureta.

¿A qué se refiere?

El Servei de Salut acaba de dar detalles de lo que piensa hacer con el viejo Son Dureta. Qué edificios utilizará, cuáles derribará… Pero lo que no ha dicho es cómo piensa gestionar el nuevo complejo sociosanitario. ¿Lo hará también a través de una concesionaria?

¿Qué otros poblemas hay en la sanidad balear?

Está el asunto de la radioterapia de Eivissa, que el Servei de Salut ha dejado en manos de una empresa sanitaria privada, pero con un cambio de modelo en la gestión. Antes los conciertos se pagaban en función de pruebas realizadas. Ahora se paga per cápita, por el número de personas de la población a la que se va a prestar el servicio. Así, se ha dicho que la radioterapia solo cuesta diez euros por año a cada ibicenco. Pero se paga por todos los habitantes de Eivissa, reciban o no tratamientos. Es el mismo modelo que se utilizó el hospital de Alzira de Valencia.

¿Qué opina de la política de conciertos del IB-Salut? ¿Le parece una buena justificación que la achaquen a que, de otra manera, no podrían prestar el servicio?

No. Con el asunto de las derivaciones de pacientes para diálisis he constatado que en 2012 se realizaron unas 27.000 sesiones de diálisis en clínicas privadas. Cantidad que subió hasta las 29.000 en 2014 y las 35.000 en 2015. No paran de crecer. Y lo mismo pasa con los conciertos con las ambulancias

¿Qué me dice de las listas de espera?

Que pese a lo que nos quieran vender, no han bajado después de un año y medio con el plan de choque en marcha. El número de personas en lista de espera es prácticamente el mismo.

¿Qué soluciones propone?

Mejorar los horarios y los contratos públicos para fidelizar a los profesionales. Que se puedan cambiar los horarios de los trabajadores sanitarios para sacar más rendimiento de los quirófanos y se puedan hacer más pruebas diagnósticas. Hay muchos cirujanos que en su horario habitual trabajan menos de lo que deberían. De la misma manera, hay profesionales que cobran complementos de exclusividad que no cumplen porque tambien trabajan en la privada. Y cuando hablo de fidelizar a los trabajadores me refiero, por ejemplo, a que si se va a la privada, cobrará menos.

¿Qué sorpresas nos depara el futuro?

Ya se está hablando de implantar unidades de gestión clínica que no es otra cosa que dejar en manos del jefe de cada servicio la gestión del mismo de manera que cobre más cuanto más eficiente sea su gestión y más dinero ahorre al sistema público. Lo más probable es que se empiece por el laboratorio, donde no hay pacientes que se puedan quejar por una merma en la calidad del servicio.

¿Cuáles son, a su juicio, los tres principales problemas de la sanidad pública de las islas?

En primer lugar, que los gestores de la sanidad pública y de la privada han sido los mismos en los últimos diez años, intercambiándose de un sitio a otro en función de los resultados electorales.

¿El segundo?

Lo dejada que está la Atención Primaria. Meter dinero y crear nuevas infraestructuras no es la solución a todo. Con esas acciones no se cambia la forma de atender a los pacientes, que es la misma que hace veinte años. Las citas se han ralentizado, cada día se dan más tarde. Por ello, en algunos centros de salud cada día tienen a un centenar de pacientes que acuden de urgencia porque no pueden esperar tanto tiempo.

¿Y el tercero?

La utilización de las listas de espera. Habría que establecer unos criterios únicos de inclusión en las listas de espera, tanto para los hospitales como para los centros de salud. Además, habría que dar más capacidad resolutiva a la Atención Primaria.

Por último, dígame cuáles son los tres principales problemas del hospital de Son Espases?

En primer lugar su gestión, que no favorece lo público, están preparando el hospital para dárselo a la sanidad privada. En segundo, la estructura del edificio, con pasillos interminables y circuitos no funcionales. Y en tercer lugar, ¡cómo no!, el aparcamiento de pago, que es y será una fuente de problemas.

Font d áquesta noticia: www.diariodemallorca.com