Llistes d’espera – El Decret de Demora no és la solució
Llista d’espera a la sanitat de Balears; el decret de Garantia de Demora no és la solució
Comunicat de l´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB).
Palma, 17/10/2018.
Des de l´ADSP-IB volem manifestar la nostra sorpresa, al mateix temps que la nostra més ferma oposició, a l’anunciada aprovació del decret de demora com a solució a les injustificables llistes d’espera que els usuaris de la sanitat pública han de suportar. Des de la nostra associació sempre hem defensat que qualsevol mesura que no fos estructural, és a dir, encaminada a la millora dels recursos propis per atendre l’activitat, és una pèrdua de temps i un malbaratament dels recursos públics, que els polítics i gestors han de gestionar per resoldre amb eficiència els problemes de la ciutadania.
Fa dos anys va començar un pla de xoc contra les llistes d’espera que es va dir que costaria 14 milions d’euros amb l’objectiu principal de reduir a zero el nombre de persones que esperen més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica o més de dos mesos per a una consulta (nota de premsa del Servei de Salut 20/10/16). Han passat dos anys i hi ha actualment el mateix nombre de persones esperant una intervenció quirúrgica (13.587 pacients amb una demora mitjana de 84,2 dies) i gairebé 900 persones esperant més de 6 mesos. És cert que s’ha aconseguit disminuir la demora mitjana, ja que llavors hi havia 2800 pacients esperant més de 6 mesos; no obstant això, no s’ha aconseguit disminuir el nombre total de persones en la llista d’espera. La ADSP-IB va fer un comunicat fa un any anticipant que les llistes no disminuïen i que estava tornant a pujar la demora.
Sempre hem manifestat que les mal anomenades “peonades” de professionals per solucionar les llistes d’espera és una mesura plena de perversions i sense cap garantia d’èxit, com ha quedat una altra vegada demostrat després d’aquests tres anys d’aplicació, en els quals, malgrat la inversió d’una gran quantitat de recursos i pressupost, aquesta mesura ha resultat novament infructuosa. Per empitjorar les coses, i arribats al final de la legislatura, es decideix rellançar el famós decret de demora. Aquesta mesura no suposa altra cosa que transferir l’activitat que hauria de realitzar-se en la sanitat pública a la sanitat privada, al mateix temps que condueix a un continuo conflicte d’interessos, en el que incorren tant els gestors que alternen la gestió pública amb la privada, com els professionals que treballen en la sanitat pública al mateix temps mantenen grans interessos en la sanitat privada.
La solució no és seguir gastant en nous plans de xoc ni aplicar un decret de garantia de demora per derivar als pacients a hospitals privats, perquè això ja s’ha provat i, previsiblement, dins de 2 anys la situació serà igual o pitjor.
Entenem que la provisió pública dels serveis sanitaris ha de realitzar-se als centres sanitaris públics, i que els pressupostos públics han de ser invertits i gastats en serveis públics. El decret de garantia de demora és tot el contrari. En lloc de contractar més personal i ampliar l’ús dels recursos públics, s’opta per subcontractar a empreses privades perquè facin un treball que la sanitat pública no pot, no sap o no vol solucionar. L’aplicació d’aquestes polítiques no farà sinó seguir augmentant els concerts públic-privats i la derivació de la provisió de serveis públics a mans privades. El pressupost dels serveis assistencials d’atenció especialitzada prestats per tercers va augmentar en un 22 % l’any passat.
Les llistes d’espera es mereixen un veritable pla de transformació de l’activitat, perquè fins que els plans estratègics no introdueixen millores estructurals i organitzatives, les llistes solament estan sent maquillades sobre la base de la contínua activitat extraordinària dels propis professionals. En aquesta legislatura no s’ha presentat, fins al moment, un projecte d’adequació de recursos per a una gestió a llarg termini de les llistes d’espera, imprescindible per generar les condicions necessàries perquè la població sigui atesa pel sistema sanitari públic.
Creiem que per aconseguir una gestió més eficaç de les llistes d’espera, ha de promulgar-se una normativa sobre incompatibilitats que impossibiliti l’activitat de gestió en un hospital públic amb l’activitat en un hospital privat. Cal evitar que els professionals de la sanitat pública inconcorrin en conflictes d’interessos gestionant un servei que genera llistes d’espera, les quals, eventualment, seran resoltes per altres serveis dels quals també reben emoluments per la mateixa activitat.
Així mateix, haurien de donar-se a conèixer les dades sobre la distribució per especialitats, serveis i hospitals dels pacients en llista d’espera. Aquesta seria una forma de conèixer l’eficàcia de la gestió clínica dels serveis implicats i ajudaria a decidir quines mesures correctores prendre.
La solució al problema de les llistes d’espera ha de venir de la mà de la innovació en la gestió, d’una detallada anàlisi de la situació i del compromís dels professionals amb l’empresa pública per la qual treballen, amb els usuaris als quals atenen i amb la millora de la qualitat del servei públic.
