PER A QUI TREBALLA LA CONSELLERIA DE SALUT DE LES ILLES BALEARS?

Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB)
22/06/2018

Les propostes polítiques que Carmen Montón, del PSOE i actual ministra de sanitat, exposades durant els dies transcorreguts al ministeri, així com les iniciatives desenvolupades durant la seva etapa a la Consellería de Sanitat de la Comunitat Valenciana, mostren que té una visió àmplia i solidària del contingut i de les finalitats de la gestió de la sanitat pública.

Just al contrari, a les IB, la nostra Conselleria segueix presentant esdeveniments i jornades en entorns avalats per empreses de la indústria farmacèutica i la tecnologia sanitària, de dubtós valor estratègic per a la salut de la població. L’any passat ja ho exposavem en un article valorant una trobada similar amb empreses privades. (http://adspillesbalears.org/2017/07/la-gestion-de-la-sanidad-publica-en-baleares-hacia-donde-nos-lleva-la-colaboracion-publico-privada/)

I una altra volta, el proppassat dia 11 de juny, es va celebrar a Palma una jornada de títol “Innovació per a una sanitat basada en el valor”, amb la participació de varis dels actuals gestors de la sanitat pública i privada de Mallorca patrocinats per Celgene i Philips. Una empresa productora de fàrmacs principalment de l`àrea oncológica i una altra de tecnologia del diagnòstic i de les comunicacions entre els professionals. Esdeveniment difós i publicat ampliament pel Diario de Mallorca (https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/06/12/govern-queremos-lograr-modelo-universal/1321584.html)

Segons el publicat, a la jornada es va manifestar que la innovació és un dret per al pacient i un deure per al professional, que cal trobar l’equilibri entre innovació, solvència i sostenibilitat, que s´ha de canviar el concepte de despesa pel de inversió (els diners públics no es volen gastar, es volen invertir). Des de fa uns anys quan es parla de solvència i sostenibilitat del sistema sanitari és freqüent trobar arguments interessats contra la rendibilitat i sostenibilitat de la sanitat pública i així donar suport a privatitzar una part del sistema sanitari. De fet els darrers tres anys, a les Illes Balears s’han externalitzat o privatitzat sectors com esterilització, hemodiàlisi, radioteràpia, fisioteràpia a domicili, hospitalització a domicili, a més de tots els serveis no sanitaris d´hospital, com el servei de manteniment de Son Espases. Un clar exemple de decisions errònies en aquesta línia és el cas del ecógraf per a ginecologia a Menorca que ha estat concertat amb un hospital privat, en lloc de plantejar la inmediata adquisició pel sistema públic.

El llenguatge que s’ha utilitzat en aquesta jornada influeix profundament en la forma com es vol treballar i orienta cap a on es volen fer anar les inversions. No creiem que a aquesta jornada s’hagi orientat a la millora de la salut de la ciutadania, sinó a promoure la millora del valor de les accions de les empreses que busquen aquests mercats.

Des de l´ADSP-IB, tal com exposem al nostre manifest (http://adspillesbalears.org/ ) creiem necessari que el sistema de salut disposi d’una “Dotació suficient per millorar els recursos i estructures tècniques de la sanitat pública, dirigides a l’avaluació de medicaments, material, dispositius i tecnologia sanitària, i a la promoció de l’ús racional amb criteris d’eficiència, potenciant la docència, la gestió del coneixement científic i la recerca a l’àrea del medicament i la tecnologia sanitària, amb recursos del sistema públic de salut, amb independència de la indústria farmacèutica i tecnològica”.

Per aconseguir que la veritable innovació pugui arribar al pacient i que el sistema sigui sostenible, és necessari que els productes tecnològics que comercialitza la indústria, siguin sotmesos a una avaluació independent i transparent, amb l’objectiu de determinar el valor terapèutic real que aporten i els seus costos raonables. Aquesta avaluació ha de ser realitzada per experts propis dels serveis de salut i allunyats de conflictes d’interès.

Per aquesta raó creiem que la via no és confiar en la col•laboració pública-privada, ni realitzar jornades promocionals i periodístiques com l’esmentada, ni tampoc acordar projectes cooperatius orientats a promoure la incorporació de tecnologia de dubtós valor a preus exorbitants. No ens a sembla una bona opció estimular la participació dels professionals del sistema públic en projectes de recerca que finalment serveixen per produir patents i garantir drets de comercialització a les empreses promotores privades.

Seguir aquest camí ens porta a una direcció contrària a la desitjable i posa en risc la sostenibilitat del SNS, en assumir una despesa sanitària pública en tecnologia i medicaments disparada. (La despesa en farmàcia i productes sanitaris a Balears es va incrementar entre 2014 i 2017, un 21,4 % i en el primer trimestre de 2018 ja ha augmentat un 14% addicional).

L´ADSP-IB ha proposat un altre camí, expressat en el manifest NO és SANO, que es va presentar a Palma el passat mes de febrer, on s’exposen els punts essencials per a la presa de decisions transparent, i les mesures a prendre pel SNS per a una recerca orientada a la veritable innovació, al valor aportat al pacient, a la seva accessibilitat, i a garantir la sostenibilitat del sistema públic: (http://noessano.org/es/wp-content/uploads/2018/06/Manifiesto_NoesSano.pdf )

Quan es va proposar fa dos anys la facultat de medicina, es deia que si no hi havia facultat no hi havia reconeixement per part de l´“Instituto de Salud Carlos III”. Ara hi ha facultat de medicina i Unitat d’Innovació i esperem que projectes cooperatius avalats pel ”Instituto de Salud Carlos III”. Però, resulta que des de l’any 2012 (Reial decret 345/2012), aquest Institut ja no depèn orgànicament del Ministerio de Sanidad, ara depèn del Ministerio de Economía y Competitividad (actual Economía y Empresa). Des d’aquí reclamem la necessitat de comptar amb Instituts i plataformes públiques que promoguin una recerca independent i de qualitat o si escau col•laborativa en condicions de transparència amb la indústria.

Com a conclusió:

Sol•licitem que la Conselleria treballi amb la indústria en la resolució d’autèntics problemes de salut, allunyats de la fascinació tecnològica que ens acosta a activitats d’escassa rendibilitat en termes de millora global de la salut dels nostres ciutadans. En definitiva, volem una Conselleria de Sanitat que treballi per al Ministeri de Sanitat i no per al Ministeri d’Economia i Competitivitat i/o Empresa.

SANITAT PÚBLICA A EXAMEN

Programa especial de de IB3TV dedicat a repassar la situació actual de la sanitat pública 8/5/2018
https://goo.gl/FAWj8D
(http://ib3tv.com/carta Programa “5 dies darrera hora”. 8/5/2018 Min 38:30)

Campanya Ningú al Marge.
Anàlisi de la situació de l’atenció sanitària al nostre país.

Amb entrevistes a Alberto Gundín coordinador de Metges del Món Balears que va presentar la campanya “Ningú al marge” sobre les conseqüències sanitàries de les retallades per a la població més vulnerable i de l’augment de desigualtats produïdes al nostre país.
Es van detallar les dades econòmiques de la disminució de la despesa sanitària pública, la menor inversió produïda els últims anys i es van exposar les seves conseqüències per als pacients i per a la sostenibilitat del sistema sanitari. Cal destacar la falta d’accés universal a la sanitat que va regular el RD 16/2012, i que porta a la progressiva desigualtat i l’exclusió de les persones més vulnerables. Per als pacients és un problema important el copagament dels medicaments per part dels pensionistes i dels treballadors actius, així com l’exclusió del seu finançament de 400 medicaments tal com va regular el RD 16/2012.

També va participar al programa Quico Puigventós de l´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública dels IB, que va explicar l’elevada despesa en medicaments produïda els darrers anys, motivada pels alts preus i va denunciar la falta de transparència i opacitat que l’actual regulació legal en aquest tema permet. Va cridar l’atenció sobre l’alt cost dels nous medicaments hospitalaris per a malalties que solament cobreix la sanitat pública (Medicaments per al càncer, autoinmunital, hepatitis, SIDA, esclerosi, fibrosi quística, malalties rares, etc, etc). L’augment de la despesa any darrera any, comporta que es dediqui més pressupost públic als medicaments mentre una part de les necessitats de la sanitat pública no es poden atendre adequadament, com les inversions en equipaments, personal sanitari, etc. Aquesta situación pot tenir consecuències i problemes com les llistes d’espera.

MANIFEST PLATAFORMA CIUTADANA PER LA SANITAT PÚBLICA DE LES ILLES BALEARS

 

MANIFEST

PLATAFORMA CIUTADANA PER LA SANITAT

PÚBLICA DE LES ILLES BALEARS

 

 

La Sanitat Pública universal ha estat la base fonamental per al desenvolupament de l’Estat del Benestar i és un dels pilars per assegurar la solidaritat i l’equitat dins d’una societat, i així permetre garantir el dret a la protecció de la salut, tal com ho recull l’art.43 de la Constitució.

Els darrers anys estem vivint una maniobra privatitzadora on juga un paper fonamental l’estratègia de convèncer a l’opinió pública de les ineficiències i problemes de funcionament del sistema sanitari públic, quan són les polítiques neoliberals les principals responsables d’aquesta situació mitjançant la introducció de noves formes de gestió empresarial que -amb l’excusa de la innovació- busquen l’oportunitat d’estendre els seus negocis i descapitalitzar el sistema sanitari públic.

Hi ha una estratègia d’avançar de manera lenta i continuada fins a aconseguir que el dret a la protecció de la salut deixi de ser un dret de tota la ciutadania i passi a ser un privilegi per a aquells que puguin pagar l’assistència sanitària, deixant per als grups menys afavorits un model de beneficència.

S’estan produint grans canvis no només en les organitzacions sanitàries, sinó en totes les organitzacions públiques a causa d’aquestes polítiques neoliberals que s’estan implantant.

Aquestes polítiques ens porten a un futur on la gestió dels serveis públics per empreses amb ànim d’obtenir beneficis, ens situa davant una pèrdua de drets ciutadans, a costa de l’augment de beneficis empresarials.

Davant aquesta deriva, prenem posició contra aquest tipus de polítiques i contra aquests models de gestió, i proposem la creació d’una Plataforma Ciutadana per la SANITAT PÚBLICA de les Illes Balears.

Aquesta Plataforma pretén aconseguir:

1.- Una sanitat universal, gratuïta i de qualitat, finançada per impostos públics.

2.- Recuperació de la Llei 33 /2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública que promou la disminució de les desigualtats socials en salut, així com la derogació del RD 16/12 de mesures de sostenibilitat del sistema de salut, que manté la condició d’haver d’estar assegurat per ser atès amb fons públics.

3.- Recuperar les privatitzacions o externalitzacions, mitjançant la rendibilitat dels serveis públics. Derogació de la Llei 15/97 sobre noves formes de gestió dels serveis sanitaris.

4.- Implementació de polítiques que considerin l’atenció sanitària com un dels drets humans, i amb una perspectiva de gènere que elimini les desigualtats de les dones enfront dels homes.

5.- Una gestió sanitària pública amb polítiques de RRHH que potenciïn la dedicació exclusiva dels professionals a l’assistència pública.

6.- Potenciació i correcta dotació dels dispositius de salut pública, desenvolupant polítiques encaminades a la vigilància de l’estat de salut de la població i dels seus determinants (salut alimentària, laboral, ambiental, brots i riscos epidèmics etc.). Fomentar la inclusió de polítiques de salut pública en totes les polítiques.

7.- Reforçar l’Atenció Primària com a eix i ordenació de l’assistència sanitària i millorar la coordinació entre els nivells assistencials d’atenció primària i atenció especialitzada/hospitalària.

8.- Millorar l’atenció a la salut mental, l’atenció soci-sanitària i l’atenció a la cronicitat. Crear centres soci-sanitaris i residències públiques.

9.- Potenciar la docència, la gestió del coneixement científic i la recerca a l’àrea del medicament i de la tecnologia sanitària, amb recursos del sistema públic de salut, amb independència de la indústria farmacèutica i tecnològica.

10.- Dotació suficient per millorar els recursos i estructures tècniques de la sanitat pública, dirigides a l’avaluació de medicaments, material, dispositius i tecnologia sanitària, i a la promoció de l’ús racional amb criteris d’eficiència.

11.- Iniciatives del sistema de salut per garantir una negociació justa, equitativa i transparent dels preus dels medicaments, els dispositius i la tecnologia sanitària, evitant els preus abusius dels mateixos. (Iniciativa “No es sano”).

12.- Transparència en la gestió del sistema sanitari com a part de tota política de gestió pública, especialment en la gestió de les llistes d’espera, concerts i despeses, garantint una atenció sanitària eficaç i equitativa.

13.- Participació real de la població i dels professionals en la gestió de les Àrees de salut, Hospitals i Centres de Salut, amb la creació dels Consells de Salut que estan definits en la Llei General de Sanitat de 1986.

A Palma, 12 d´abril 2018

Nova adhesió al manifest: Associació ADIS, 27 de Juny 2018

-ADIBS-Dona Sana. “Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut”
-ADIS. “Associació Dignitat i Solidaritat”
-ADSP-IB. “Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears”
-ALAS. “Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears”
-ATTAC Mallorca. “Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana”
-CAP-Endavant Balears. “Associació Cap Endavant-Plataforma Garantitzem les Pensions”
-FAVP. “Federació d´Associacions de Veïns de Palma”.
-FSC. “Forúm Social de Mallorca”.
-La Defensa. “Asociación La Defensa de Consumidores y Usuarios de Baleares”
-MdM Balears. “Métges del Mon Illes Balears”.

 

 

Una desena d’entitats reclamen a l’Administració una millor gestió de la sanitat pública

Un total de nou associacions de diferents àmbits membres de la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública han reivindicat aquest dijous, des de la seu de Metges del Món, les capacitats d’un sistema públic de salut ben gestionat i han manifestat la seva intenció de “donar a conèixer als ciutadans la realitat que hi ha darrere la privatització dels recursos públics”. La plataforma defensa els serveis públics d’atenció a la salut, que són patrimoni dels ciutadans, i lamenten la pèrdua de qualitat i prestacions de la sanitat pública en favor de la progressiva privatització que es duu a terme. En aquest sentit, critiquen els moviments que s’han fet en els darrers anys cap a la privatització del sistema de salut amb la intenció d’establir un model de sanitat mixta amb serveis privats complementaris, els quals molts ciutadans no es poden permetre. En aquesta línia, la plataforma demana que s’aturi l’ampliació de concerts amb empreses privades i que es reverteixin les concessions existents i posa com a exemple els serveis d’hemodiàlisi i radioteràpia d’Eivissa i Menorca i els serveis de l’hospital Sant Joan de Déu.

Les entitats adherides a la plataforma són l’Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut ADIBS-Dona Sana; l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes ADSP-IB; l’Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears ALAS; l’Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana de Mallorca; l’L’ Associació Cap Endavant – Plataforma Garantitzem les Pensions; la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAVP); el Fòrum Social de Mallorca FSC; La Defensa (Asociación La Defensa de Consumidores y Usuarios de Baleares) i Metges del Món Illes Balears. Així mateix, donen suport a la plataforma altres organitzacions com el Col·legi Oficial d’Infermeria de Balears (COIBA). La presidenta d’aquesta organització col·legial, Rosa Maria Hernández, ha assenyalat que “la campanya no va en contra de la sanitat privada”, sinó “de la privatització dels serveis públics de salut, que no s’ha de confondre”. Hernández ha apuntat que dónen suport a la plataforma perquè entre tots volen aconseguir “la defensa dels serveis públics d’atenció a la salut, d’uns serveis que són patrimoni de la ciutadania, dels ciutadans espanyols”. Això és fonamentalment el que s’ha de defensar, incideix la presidenta del COIBA, perquè “actualment estam sotmesos a uns interesos molt forts de la indústria, que converteixen la salut en un negoci”. Tant l’OMS, com les Nacions Unides, com en el meu cas el Consell Internacional d’Infermeres aporten continuament evidències de ser a favor de l’accès a un servei públic de salut. Són a favor de la universalitat perquè això és garantia que l’atenció a la salut no depèn de les possibilitats econòmiques de la persona sino de les seves necessitats d’atenció a la salut”. “És necessari aplicar salut a totes les polítiques i aquesta visió global la pot tenir un sistema públic d’atenció a la salut, però no la té un sistema privatitzat. Per altra banda segons la presidenta del Col·legi d’Infermeria de Balears, “també està demostrat que comprar a l’empresa privada serveis públics de salut no és més barat en contra del que s’acostuma a entendre perquè necessariament ha d’haver un sobrecost que és el que va destinat als beneficis de l’accionista”. Hernández ha instat a una “millor rendibilització dels recursos del sistema públic de salut”. I ha posat un exemple citant “la diferència que hi ha a l’Hospital Son Espases entre la utilització dels serveis de l’àrea ambulatòria el dematí i per la tarda, quan allò és totalment un desert. Si es rendibilitza aquesta infraestructura són millores per a tots que reverteixen en els ciutadans i contribueixen a minvar les llistes d’espera”.

Demanen la derogació del copagament

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les llles Balears, ADSP-IB, reclama que els medicaments siguin “una de les parts imprescindibles del dret a la salut”. Per això, ha destacat la presidenta de l’entitat, Maribel Coma, “demanam a les administracions estatal i autonòmica que garanteixin la no ingerència dels interessos econòmics de la indústria” i que “potenciïn la investigació, la docència i el coneixement sobre medicaments amb recursos públics”, i, així mateix, que “s’evitin els preus abusius mitjançant una negociació justa i transparent que no depengui de les patents”. L’associació demana també “la derogació del copagament”, que titlla de “mesura injusta per a la població més vulnerable”. Coma ha assegurat que “no tenim res en contra de l’atenció privada, que és lliure”, però “no volem la privatització dels recursos públics, que a vegades són sanitaris” i a vegades són “de logística, com poden ser zeladors o personal de manteniment”, que estan inmersos en aquests contractes privats dins la sanitat pública i estan en precarietat absoluta, de la mateixa manera que succeïx a hostaleria”.

Més prestacions per als més vulnerables

L’ Associació Cap Endavant – Plataforma Garantitzem les Pensions reclama un augment de les prestacions destinades a les persones dependents o majors, “que reben rendes inferiors” i “són més vulnerables i més propenses a tenir malalties”. El seu representant, Martí Cifre, considera que “des de la sanitat pública es podrien alliberar milions d’euros que podrien destinar-se a I+D i es podrien millorar les prestacions per a aquests col·lectius”. Cifre ha titllat la Llei de la dependència de “fracàs” i “presa de pèl” perquè va contra la realitat de les persones dependents. “Per aconseguir el primer grau de dependència es triga dos anys a causa de la burocràcia”, ha lamentat. “Quan una persona rep aquest grau ja pot demanar el següent”, ha assegurat, perquè “pateix d’una malaltia degenerativa”. “Haurà d’esperar dos o tres anys per rebre el segon grau”, i “quan hagi de demanar el tercer ja serà mort”. Per això, la plataforma defensa el servei públic, “que és el sistema que té més futur”.

Enllaç d´aquesta noticia: www.arabalears.cat

La alianza “No es sano” exige sanear el modelo de innovación de los medicamentos

Profesionales sanitarios denunciaron la falta de transparencia de la industria farmacéutica

El Club Diario de Mallorca acogió el pasado jueves 15 de febrero una mesa redonda en la que se presentó la campaña ´NO ES SANO´, una alianza de varias organizaciones no gubernamentales, colegios profesionales y asociaciones científico-profesionales cuya misión es “exigir con urgencia una reforma del sistema de innovación de los medicamentos para que se garantice el derecho a la salud y el acceso de la ciudadanía a los fármacos a un precio asequible”.

Participantes

En el acto intervinieron Francesc Puigventós, farmacéutico experto en evaluación de medicamentos, Miguel Reyero, miembro de Médicos del Mundo, Mª Eugenia Carandell, médica de Atención Primaria y coordinadora del Gabinete Técnico del Ibsalut, Irene Bernal, coordinadora de Políticas de ´NO ES SANO´ y Rafael Berlanga, médico miembro de la asociación para la Defensa de la Sanidad Publica de Baleares.

Enllaç d´aquesta noticia: http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/17/alianza-sano-exige-sanear-modelo/1288684.html

 

L’alt preu dels medicaments a debat

• L´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública, Metges del Món Illes Balears i la campanya No es Sano, organitzen el proper dia 15 de febrer a Palma de Mallorca, la taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”,

El model actual global d’innovació i accés a medicaments és insostenible. A Europa, com a la resta del món, el preu dels nous fàrmacs per a malalties greus està creixent cada any, amenaçant la sostenibilitat dels sistemes de salut i obstaculitzant l’accés de les poblacions més vulnerables.

L’increment dels preus dels medicaments contra l’hepatitis C i el càncer han revitalitzat un debat que durant massa temps ha estat circumscrit als cercles d’experts i activistes. Avui, els pacients i els contribuents de desenes de països –rics, emergents i pobres– no solament es pregunten si es desenvoluparan els medicaments que necessiten, sinó d’on sortiràn els diners per pagar-los i per què el preu que han de pagar és tan exorbitant.

Des de la creació de la campanya NO ES SANO l´any 2015, més d’una trentena d’organitzacions de tot el país s’han adherit al seu manifest i a les seves iniciatives. Ara la campanya es presenta a Palma amb la celebració de la taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”, on s´analitzarà l’actual sistema de recerca i desenvolupament de fàrmacs; quines propostes existeixen per reformar-ho i garantir l’accés de la ciutadania als medicaments que necessita a un preu assequible; així com quines mesures poden prendre’s des dels governs locals, autonòmics i nacionals per aconseguir-ho.

Amb la participació de:

– Irene Bernal, coordinadora de Polítiques de No es Sano
– Miguel Reyero, de Metges del Món i integrant de la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública de Balears
– Francesc Puigventós, expert en avaluació de medicaments i membre de l´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears
– María Eugenia Carandell, metgessa d’Atenció Primària i coordinadora del Gabinet Tècnic de l´IB Salut.
Modera: Rafael Berlanga

Acte: Taula rodona “El preu dels medicaments i el seu accés als pacients”

Dia: Dijous 15 de febrer de 2018
Lloc: Saló d’actes del Diari de Mallorca. C/Puerto Rico, 15.
Hora: 19:00

llegeix el manifest i uneix-te: www.noessano.org

La llengua com fals argument per defensar la sanitat pública

Convé, un cop més, començar per el principi, tal com diu en Miguel Lázaro, president del SIMEBAL (Sindicato Médico Baleares), en un article publicat el 18 de gener passat al diari digital Mallorcadiario.com a on celebra l’extensió a Mallorca de l’organització “Mos Movem, Nos Movemos, Let’s go”, i deixar clar que l’objectiu d’aquest moviment nascut a Menorca no és defensar la sanitat pública, els seus professionals, la cultura i els ciutadans de les Illes Balears, sinó oposar-se al decret sobre exigència de coneixement de la llengua catalana al personal estatutari de l’IB-Salut. Probablement l’autor de l’article es deu sentir empegueït de les autèntiques motivacions de la plataforma, exposades ben clarament en el mateix diari digital, i ben explicades en un revelador article publicat a ELMundo del dia 14 de gener sobre les organitzacions que li donen suport; «luchar contra el «requisito del catalán en la sanidad pública de las Baleares y contra la «catalanización» de las islas», precisant que «en las islas, no se habla catalán, sino mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense», ja que les disfressa de defensa de la sanitat pública. Sembla obvi que, a diferència del que exposa en Miguel Lázaro en el seu article, «Mos Movem» és un moviment carregat d’ideologia política, que traspua catalanofòbia, difícil d’entendre -el moviment i l’entusiasme d’en Miguel Lázaro- sense tenir presents els esdeveniments que han tingut lloc recentment a Catalunya.

Tanmateix, es oportú preguntar-se si el decret que exigeix tenir coneixements de català al personal de l’IB-Salut atenta realment contra la sanitat pública. La resposta pareix òbvia: conèixer les dues llengües oficials de la nostra comunitat no pot conduir a que la qualitat de l’atenció dispensada pels treballadors sanitaris es degradi. Al contrari, ser capaç d’atendre a un ciutadà de les Illes amb independència de que s’expressi en castellà o en català no pot fer més que millorar l’assistència sanitària. Els integrants de «Mos Movem» diuen amb convicció que «Los idiomas no salvan vidas» quan realment és al contrari. En una situació d’extrema gravetat, ser competent lingüísticament en català podria, efectivament, contribuir a salvar una vida. La plataforma proclama, amb encert, que la sanitat no ha de tenir fronteres lingüístiques. L’objectiu del decret és, justament, esvair una d’aquestes fronteres. D’altre banda i per fortuna, l’assistència sanitària no es redueix a situacions de vida o mort. La major part de l’atenció es fa a malalts crònics, molts d’ells d’edat avançada i quasi monolingües, tan en castellà com en català. Poder entendre (i desitjablement parlar) amb aquests malalts en la seva llengua indubtablement millora l’atenció sanitària.

Tal com reconeix l’esborrany de l’anomenat «decret del català», la sanitat balear pateix un dèficit crònic de professionals sanitaris. En cap cas, un lloc de treball en la sanitat pública hauria de quedar sense cobrir per raons lingüístiques. Qualsevol administració que no garantís aquest punt estaria posant en perill la salut de la població. No obstant, aquesta greu actuació no es pot imputar a l’actual govern. L’esborrany del decret estableix clarament que la convocatòria de places pot eximir del coneixement de català als aspirants si es preveu una falta o insuficiència de professionals. Seguint el fill argumental d’en Miguel Lázaro, qualsevol procediment de selecció en una convocatòria de treball públic vulneraria el dret a la igualtat a l’accés laboral, ja que el procés de selecció justament intenta identificar les desigualtats existents entre els aspirants amb la finalitat d’escollir als que millor atenció puguin donar a la població. A igualtat en la resta dels altres requisits propis de la plaça de treball a ocupar, el coneixement del català augmenta la qualitat del servei a la població ofert pel treballador públic.

Aleshores quin es el problema real que té aquesta organització i els seus simpatitzants com la organització “Hazte oir”, promotora de campanyes ultraconservadores, amb el decret del català? Que és el que els ha mogut a manifestar-se amb l’aplaudiment dels seus valedors mediàtics? Clarament són les raons que en Miguel Lázaro rebutja ràpidament com a «falacias argumentativas de segundo orden» les quals, en definitiva, es resumeixen en la incapacitat per entendre que a les Illes Balears una part significativa de la població té com a llengua materna el català (en qualsevol de les seves variants dialectals illenques) i que té el dret i desitja poder utilitzar aquesta llengua dintre de la sanitat pública. La iniciativa legislativa que intenta garantir aquest dret ha topat amb la reacció d’aquells que són tolerants amb el català sempre que no surti excessivament de l’àmbit familiar. Aquest pensament està representat al nostre parlament per dues forces polítiques, el Partit Popular i Ciudadanos.

Respectem el que un grup de ciutadans com el que representa la plataforma «Mos Movem» s’organitzin per lluitar contra una legislació que consideren que vulnera els seu drets, però el que no és acceptable és confondre a la resta de la població afirmant que aquesta legislació – l’anomenat «decret del català» – atenta contra la sanitat pública. Malauradament, la sanitat pública, aquí i en la resta de l’estat, està assetjada per greus perills, com són les llistes d’espera, la privatització de la sanitat, l’excessiu preu dels medicaments o la saturació dels serveis de urgències, entre d’altres. Aquests perills han estat denunciats per «l’Associació en defensa de la sanitat pública de les Illes Balears (ADSP-IB)» i, recentment, per la «Plataforma ciutadana per la sanitat pública». Cap d’aquestes iniciatives ha merescut l’interès d’en Miguel Lázaro o dels mitjans afins a la seva postura ideològica. No hi ha cap esment a la llengua en el manifest fundador d’aquestes associacions. La llengua no ha d’esser motiu de conflicte en la sanitat pública. Les Illes Balears no es convertiran en una terra «autista, paranoide, impredecible, miedosa y egoista», en paraules d’en Miguel Lázaro, pel fet que s’intenti garantir que un ciutadà serà entès pel professional sanitari que l’atengui si decideix utilitzar el català. Els balears hem demostrat amb escreix tolerància cap a aquells que desconeixen la nostra llengua i, desitjablement, això no canviarà en el futur. Tanmateix, això no és incompatible amb avançar cap a un reconeixement ple dels drets lingüístics dels catalanoparlants.

Així ningú té motius per sentir-se «derrotat». Ningú hauria de cercar victòries.

La ADSP-IB reclama aumentar los recursos en áreas asistenciales y de inversión sin necesidad de financiación privada

La Asociación de Defensa de la Sanidad Pública de Baleares (ADSP-IB)ha reclamado el aumento de los recursos destinados a sostener la sanidad pública en sus áreas asistenciales –especialmente medidas estructurales para disminuir listas de espera– y de inversión sin necesidad de financiación privada, en relación a la reciente aprobación de los presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2018.

Asimismo, desde la ADSP-IB también han pedido, a través de un comunicado, revertir la actual situación orientada a un progresivo aumento de la sanidad privada en detrimento de la pública y tomar medidas contra el incremento de los recursos destinados a conciertos y a medicamentos.

La Asociación ha publicado su tercer dossier informativo ‘Análisis y propuestas de los presupuestos sanitarios 2018 de Baleares’ en el que se revisan en profundidad y de forma crítica los presupuestos sanitarios de la Comunidad Autónoma aprobados en el Parlament.

Según el documento, Baleares es una de las regiones con un mayor nivel de privatización de la sanidad y, al mismo tiempo, el gasto sanitario público en relación al PIB (5,1%) es de los más bajos de todas las CCAA, estando por debajo de la media nacional.

En relación al aumento del dinero destinado a conciertos con medios ajenos, Baleares se ha multiplicado por 2,6 en los últimos diez años, y en 2018 ha pasado de 162,6 millones de euros a 174,5 millones de euros, lo que representa un ocho por ciento de incremento.

En cuanto al gasto en medicamentos, se prevén nuevos aumentos en el Presupuesto 2018. La ADSP-IB ha reclamado que se tomen iniciativas para la sostenibilidad del Servicio de Salud y la dotación suficiente para mejorar los recursos y estructuras técnicas de la sanidad pública dirigidas a la evaluación de medicamentos, material, dispositivos y tecnología sanitaria.

Concretamente, la asociación ha pedido una “intervención activa de Baleares en la Comisión Interministerial de Precios de los Medicamentos y no como meros observadores”. Además, ha reclamado “potenciar la docencia, la gestión del conocimiento científico y la investigación en el área del medicamento“.

La ADSP-IB ha considerado “importante” la contratación de nuevos profesionales para cubrir las necesidades asistenciales “después de los recortes producidos los últimos años”. En este sentido, ha subrayado que “el aumento del presupuesto en personal se dedique a las áreas que puedan revertir en disminución de listas de espera”.

Por último, el aumento del presupuesto dedicado a la carrera profesional “es una oportunidad para mejorar su aplicación”, han expresado desde la asociación, añadiendo que “en el manifiesto fundacional se ha propuesto una gestión sanitaria pública, con políticas de RRHH que potencien la dedicación exclusiva de los profesionales a la asistencia pública y debería ser un requisito, al menos para las plazas de jefes de servicio”

 

Font d áquesta noticia: mallorcadiario.com

Baleares es la segunda comunidad que más dinero gasta en conciertos y convenios con la sanidad privada

(Cadena Ser Ibiza. Entrevista 18/09/2017)
La Asociación de Defensa de la Sanidad Pública reclama más inversión para mejorar la calidad asistencial
Afirman que Baleares es la segunda comunidad que más porcentaje de recursos dedica a pagar conciertos y convenios con la sanidad privada y de hecho es la única partida, junto a la de gasto farmacéutico, que ha crecido. Hablan de un proceso de privatización que, en los últimos años, ha dejado en manos de empresas privadas servicios esenciales como los de radioterapia, hemodiálisis o neurocirugía.

Francesc Puigventós, miembro de la Junta Directiva de la Asociación, ha pasado por el programa Hoy por Hoy para Ibiza y Formentera para analizar la realidad de la atención sanitaria en las islas.

Puigventós recuerda que en el ránking que analiza la asistencia sanitaria pública en las distintas autonomías, Baleares ocupa el puesto 12 de 17. A pesar de ello, las encuestas realizadas entre la población reflejan que el 83% de los ciudadanos cree que la asistencia es buena, aunque solo un 14% afirma que ha mejorado.

La Asociación para la Defensa de la sanidad Pública de Baleares está creando una plataforma ciudadana, que en los próximos días presentará su manifiesto fundacional, con la que pretenden presionar al Govern para que destine más recursos a sanidad.

Entrevista completa en Radio Ibiza Cadena Ser:
Enlace con el MP3: aquí

Para información ampliada, puede consultar los dossiers informativos del “Observatorio de la Sanidad de IB”: Pulsando aquí

 

Font d áquesta entrevista: http://play.cadenaser.com

Comunicado de la ADSP-IB sobre la gestión de las listas de espera

La presidenta Armengol ha visitado recientemente el Hospital Son Llàtzer, uno de nuestros hospitales públicos, en el que se está llevando a cabo una renovación tecnológica después de 16 años de su puesta en marcha. Desde la ADSP-IB celebramos esta necesaria renovación del equipamiento de algunos de nuestros hospitales públicos, pero aprovechar esta noticia para hacer creer que dicha renovación está reduciendo las listas de espera no se corresponde con la realidad.

La realidad es que la lista de espera disminuye por el tiempo extra (también llamadas peonadas) que dedican los profesionales sanitarios en hospitales públicos. Las listas de espera se merecen un verdadero plan de transformación de la actividad, porque mientras los planes estratégicos no introduzcan mejoras estructurales y organizativas, solo están siendo maquilladas en base a la continua actividad extraordinaria de los propios profesionales. Seguir realizando planes de choque solo sirve para mantener la espera de primeras visitas inferiores a 60 días, o para descender el número de pacientes que esperan más 6 meses en lista quirúrgica. Por ello, esos planes de choque dejan de serlo cuando se perpetúan como si fueran la solución, dejando de tener sentido, a no ser que se quiera jugar con la espera de la población como elemento moderador de la demanda asistencial o como arma para justificar la derivación al sector privado. En esta legislatura no se han dado hasta el momento verdaderas soluciones estructurales, organizativas o de adecuación de recursos para una gestión a largo plazo de las listas de espera.

Según lo publicado por el IB-Salut,  las cifras en las listas quirúrgicas habían disminuido en 1200 pacientes entre junio de 2014 y junio de 2017, pero 11854 pacientes seguían en espera (198 menos que hace un año, el 1,6%). En estos 2 años se han operado a los pacientes que más tiempo llevaban esperando, por lo que el tiempo de demora media ha disminuido hasta hace unos 4 meses en que está volviendo subir. Las listas de espera de primeras visitas de especialidades hospitalarias han disminuido un 50% gracias al plan de choque, pero siguen sin publicarse las listas de espera de segundas visitas, que han ido aumentando exponencialmente sin que exista plan disminuir y estabilizar las mismas. Y por supuesto, la espera para exploraciones complementarias es del todo inasumible para muchos pacientes, que ven cómo se demora su diagnóstico y tratamiento.

También se ha comunicado que se reimplantara el decreto de garantía de demora en enero del 2018, cuya finalidad es que si la espera sobrepasa los 6 meses, la persona pueda ser operada en un hospital privado, siendo el IBSalut el que corra con los gastos. Aunque el propósito de limitar la demora sea aplaudible, habiéndose operado en un año prácticamente los mismos pacientes del grupo de espera superior a 6 meses que en el año anterior (198 menos), es de suponer que en el año próximo este grupo tendrá muchas más personas, las cuales serán atendidas en el sector privado.

 Desde la ADSP-IB solicitamos que toda la información de las listas de espera (primeras, segundas, listas de espera quirúrgica, listas no estructurales y lista de exploraciones complementarias radiológicas y no radiológicas) sean públicas con absoluta transparencia, y que se desarrollen políticas estructurales y organizativas  para que en un futuro se tengan los recursos y las condiciones necesarias para que la población sea atendida por el sistema sanitario público, sin esperas injustificables y sin necesidad de derivación a centros privados.

El modelo de gestión que se espera de nuestros gestores sanitarios debe ser el de optimizar los recursos públicos para dar respuesta a la demanda sanitaria de forma costo eficiente. Rechazamos fórmulas de gestión que comparten el talento generado el sistema público para obtener beneficios empresariales que encarecen la asistencia y que desvirtúan los criterios clínicos que caracterizan la asistencia pública. La gestión de las listas de espera necesita de un plan estratégico que ajuste la demanda y los recursos, para garantizar una atención pública, y de calidad, que defienda la asistencia como un derecho para garantizar la necesaria equidad de la población.