DE LO JUSTO A LO ABUSIVO – Copago y gastos farmacéuticos en IB

Publicado en Diario de Mallorca 4/02/2019

Francesc Puigventós

Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB).

Desde 2012 los jubilados de Baleares y del resto del estado vieron sus economías afectadas no solo por la práctica congelación de sus pensiones, sino por tener que pagar por los medicamentos recetados, debiendo abonar el 10 % del precio de los  mismos con unos máximos mensuales en función de la renta. Al mismo tiempo se estableció que este copago fuera del 40% al 60 % para los trabajadores activos.

Debido al copago, en 2017 los 189.000 pensionistas de Baleares aportaron de su bolsillo aproximadamente 10 millones de euros por los medicamentos recetados, además de asumir también el pago completo de los medicamentos excluidos de financiación en 2012 (el “medicamentazo”). La contribución del bolsillo de los pensionistas al pago de sus medicamentos ha sido esencial para moderar durante los años de crisis el aumento del gasto farmacéutico a cargo de los presupuestos de la comunidad. El gasto en recetas disminuyó de forma importante en Baleares a partir de 2012 y todavía en 2017 este gasto se mantenía inferior al de antes de su aplicación.

No obstante, este copago ha producido una gran dificultad de acceso a los medicamentos necesarios para el tratamiento de las personas con bajos ingresos. Muchas personas han abandonado todo o parte del tratamiento por no disponer de recursos. La última encuesta del Barómetro Sanitario publicado por el Ministerio de Sanidad, estimó que fueron cerca de 40.000, las personas de Baleares que no pudieron acceder a medicinas por falta de dinero. Muchos de ellas son jubilados y jubiladas con bajas pensiones, pero también afecta a personas de todas las edades sin recursos o con rentas muy bajas. Es lo que se ha venido en llamar la “pobreza farmacéutica”. Hay que tener en cuenta que en nuestra comunidad autónoma según el Informe EAPN de 2018, sobre seguimiento de indicadores de exclusión social, el 21,3 % de la población está en situación de pobreza, incluyendo 86.000 personas con índice de “pobreza severa”, es decir que ingresan menos de 355 € mensuales por unidad de consumo.

Con la aprobación por el Parlament de los presupuestos de la comunidad para el año 2019, desde el uno de enero de este año se ha hecho efectiva la anulación del copago para todos los pensionistas de les IB con una renta inferior a 100.000 euros.

Desde la ADSP-IB entendemos que la decisión de anulación del copago, ha sido un gran paso, apoyamos la medida, y pensamos que debería ampliarse a los trabajadores activos, especialmente a los de rentas bajas, y para aquellas personas con escasos recursos, afectados por la “pobreza farmacéutica”, debiéndose revisar y ampliar la actual normativa que ya contempla algunas situaciones.

El derecho a la salud, a la atención sanitaria y a recibir los medicamentos que se necesitan, es un derecho humano que debe estar garantizado en nuestra sociedad. La sanidad pública está basada en el principio de solidaridad contributiva, de forma que   todos pagamos a través de impuestos, y recibimos la atención sanitaria sin pagar de nuevo, cuando la enfermedad nos obliga a acudir a los servicios sanitarios. Si el paciente además de haber pagado ya sus impuestos, se ve obligado a volver a pagar en el momento del uso ,  paga dos veces rompiéndose el principio de solidaridad ya que paga más aquel que más utiliza la sanidad, es decir el ciudadano más enfermo. Desde la ADSP-IB creemos que la sanidad pública debe garantizar que toda persona tenga acceso a los medicamentos correctamente indicados y prescritos.

 

De los abusos a los precios abusivos.

Se ha argumentado que el copago buscaba reducir el consumo innecesario de medicamentos. Pero creemos que la responsabilidad del uso racional de medicamentos y la evitación de posibles abusos no debe recaer en los usuarios que son meros consumidores de aquello que se les indica por parte de los profesionales. Siendo la prescripción adecuada la estrategia correcta  para evitar el sobreconsumo inducido por intereses promocionales de la industria de la salud. El copago resulta un método absolutamente injusto, ya que reduce igual el uso de la prescripción necesaria y de la supuestamente innecesaria.

El verdadero abuso por el gasto por medicamentos se produce en otro lugar y por otros motivos. Se debe a los precios extraordinariamente elevados de los nuevos medicamentos comercializados por las compañías farmacéuticas. En los últimos años se ha producido una escalada precios, sobre todo en los medicamentos hospitalarios, que se dispensan a los pacientes ingresados y también a pacientes ambulatorios con enfermedades graves que requieren tratamientos costosos. Sin embargo, nuestro sistema público de salud ofrece una cobertura completa de estos medicamentos. Son por ejemplo  los medicamentos para el tratamiento del sida, la hepatitis, el cáncer, las enfermedades raras, la esclerosis múltiple y otros procesos neurológicos,  enfermedades autoinmunes, etc.,…

Los precios de estos medicamentos pueden ir de 15.000 € hasta 400.000 € para un solo curso de tratamiento y muchas ocasiones se trata de tratamientos crónicos o de larga duración, o procesos oncológicos de muy alto coste. El peso de estos medicamentos en el aumento del gasto farmacéutico público es impresionante. En Baleares el total de gasto farmacéutico (hospital + receta) asciende en 2018 a aproximadamente 400 millones de €, con un incremento del gasto en medicamentos hospitalarios de unos 28 millones de € adicionales, respecto al año anterior.  Este aumento del gasto de medicamentos hospitalarios en un solo año, dobla como mínimo el aumento de gasto público previsto por la anulación del copago en receta.

La industria farmacéutica impone precios abusivos gracias a la existencia de una regulación basada en patentes y derechos de propiedad, que les permite en la práctica imponer precios de monopolio. Así obtiene unos márgenes de beneficio extraordinarios en comparación con otros sectores industriales, que no se justifican, a pesar del relato que se difunde, por las inversiones realizadas en investigación.

Muchas organizaciones, sociedades científicas y ONGs, han denunciado esta situación y creado la plataforma NO es SANO para impulsar alternativas. El  Servei de Salut de les IB se adhirió a las propuestas de esta plataforma,  el pasado mes de septiembre.

Un excelente compromiso pero que creemos necesita concretarse en actuaciones que permitan disminuir el gasto y moderar la escalada de los precios abusivos de los medicamentos, que absorben de forma creciente los recursos de la sanidad, en detrimento de inversiones y otras partidas asistenciales necesarias para mantener un sistema de calidad.

Francesc Puigventós

Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB).

 

Les víctimes del decret de garantia de demora

Associació per al Defensa de l sanitat Pública de les IB (ADSP-IB)

Publicat al Diario de Mallorca el 19/11/2018

En aquests dies ens ha sorprès el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears amb una activitat pionera: s’ha engegat l’oficina d’ajuda a la segona víctima (http://www.comib.com/2victima). En aquest context s’entén per segona víctima tot professional sanitari que queda traumatitzat quan les coses no ocorren segons el previst, provocant un esdeveniment advers, error mèdic o lesió no esperada en un pacient. Agraïm que es faci visible aquesta situació, que lamentablement en un moment o un altre viuen tots els professionals sanitaris. És un reconeixement al sofriment que en ocasions comporten aquestes professions; les humanitza.

El curiós d’aquesta situació és que també s’experimenta quan no es pot atendre adequadament als pacients per motius de llista d’espera, que és especialment sagnant en les consultes externes dels hospitals públics.

En l’àmbit ambulatori, el recentment aprovat Decret de garantia de demora (DGM) solament garanteix els terminis d’atenció de les primeres visites i de les proves complementàries sol·licitades en elles. En segones visites, només contempla aquelles en les quals s’hagin de revisar  les exploracions diagnòstiques.  La ADSP ja es va manifestar recentment en referencia a aquest tema, senyalant la futilitat d’aquesta mesura, que solament servirà per engrossir les arques de la sanitat privada sense millorar estructural ni organitzativament els problemes de la sanitat pública ni adequar els recursos a les necessitats assistencials (http://fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/1789-lista-de-espera-en-la-sanidad-de-baleares-el-decreto-de-garantia-de-demora-no-es-la-solucion)

Però és que la magnitud del problema és considerable. A dia d’avui hi ha més de 33.800 pacients pendents d’una primera consulta, dels quals 3400 esperen més de 60 dies (https://www.ibsalut.es/ibsalut/ca/transparencia/llistes-d-espera-diaries). Per tant, el DGM no és tampoc una mesura honesta, ja que molta de l’activitat, tant de consultes com de gabinets diagnòstics, que hauria de derivar-se a la privada no podrà ser assumida per aquesta: ni la voldran (potser no els compensi econòmicament) ni la podran fer . Tampoc s’ha explicat què ocorrerà amb els pacients derivats als centres privats després de la primera visita, especialment en cas que requereixin seguiments per patologies cròniques o tractaments molt costosos o complexos.

Per tant, molts ciutadans es podran sentir enganyats i les llistes d’espera seguiran sent insuportables. Ells són les primeres víctimes.

La qüestió és que mentrestant els professionals també sofreixen, perquè més enllà de les primeres visites o de les proves diagnòstiques, existeix un gran volum de consultes externes que correspon a les visites de seguiment de pacients amb malalties cròniques i complexes: parlem de malalties oncohematològiques, neurodegeneratives, reumatològiques, metabòliques, etc. No atendre bé a pacients d’aquest tipus solament recau en la consciència dels professionals als quals genera malestar, inquietud i un lent burnout.

I mentre alguns professionals posen la seva mirada en altres activitats que els resulten més gratificants, uns altres veuen com el seu compromís i identificació amb l’hospital públic es va deteriorant, però segur que bona part d’ells també sofreixen i se senten segones víctimes

Llistes d’espera – El Decret de Demora no és la solució

Llista d’espera a la sanitat de Balears; el decret de Garantia de Demora no és la solució
Comunicat de l´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB).

Palma, 17/10/2018.

Des de l´ADSP-IB volem manifestar la nostra sorpresa, al mateix temps que la nostra més ferma oposició, a l’anunciada aprovació del decret de demora com a solució a les injustificables llistes d’espera que els usuaris de la sanitat pública han de suportar. Des de la nostra associació sempre hem defensat que qualsevol mesura que no fos estructural, és a dir, encaminada a la millora dels recursos propis per atendre l’activitat, és una pèrdua de temps i un malbaratament dels recursos públics, que els polítics i gestors han de gestionar per resoldre amb eficiència els problemes de la ciutadania.

Fa dos anys va començar un pla de xoc contra les llistes d’espera que es va dir que costaria 14 milions d’euros amb l’objectiu principal de reduir a zero el nombre de persones que esperen més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica o més de dos mesos per a una consulta (nota de premsa del Servei de Salut 20/10/16). Han passat dos anys i hi ha actualment el mateix nombre de persones esperant una intervenció quirúrgica (13.587 pacients amb una demora mitjana de 84,2 dies) i gairebé 900 persones esperant més de 6 mesos. És cert que s’ha aconseguit disminuir la demora mitjana, ja que llavors hi havia 2800 pacients esperant més de 6 mesos; no obstant això, no s’ha aconseguit disminuir el nombre total de persones en la llista d’espera. La ADSP-IB va fer un comunicat fa un any anticipant que les llistes no disminuïen i que estava tornant a pujar la demora.

(http://adspillesbalears.org/2017/07/comunicado-de-la-adsp-ib-sobre-la-gestion-de-las-listas-de-espera/)

Sempre hem manifestat que les mal anomenades “peonades” de professionals per solucionar les llistes d’espera és una mesura plena de perversions i sense cap garantia d’èxit, com ha quedat una altra vegada demostrat després d’aquests tres anys d’aplicació, en els quals, malgrat la inversió d’una gran quantitat de recursos i pressupost, aquesta mesura ha resultat novament infructuosa. Per empitjorar les coses, i arribats al final de la legislatura, es decideix rellançar el famós decret de demora. Aquesta mesura no suposa altra cosa que transferir l’activitat que hauria de realitzar-se en la sanitat pública a la sanitat privada, al mateix temps que condueix a un continuo conflicte d’interessos, en el que incorren tant els gestors que alternen la gestió pública amb la privada, com els professionals que treballen en la sanitat pública al mateix temps mantenen grans interessos en la sanitat privada.

La solució no és seguir gastant en nous plans de xoc ni aplicar un decret de garantia de demora per derivar als pacients a hospitals privats, perquè això ja s’ha provat i, previsiblement, dins de 2 anys la situació serà igual o pitjor.

Entenem que la provisió pública dels serveis sanitaris ha de realitzar-se als centres sanitaris públics, i que els pressupostos públics han de ser invertits i gastats en serveis públics. El decret de garantia de demora és tot el contrari. En lloc de contractar més personal i ampliar l’ús dels recursos públics, s’opta per subcontractar a empreses privades perquè facin un treball que la sanitat pública no pot, no sap o no vol solucionar. L’aplicació d’aquestes polítiques no farà sinó seguir augmentant els concerts públic-privats i la derivació de la provisió de serveis públics a mans privades. El pressupost dels serveis assistencials d’atenció especialitzada prestats per tercers va augmentar en un 22 % l’any passat.

Les llistes d’espera es mereixen un veritable pla de transformació de l’activitat, perquè fins que els plans estratègics no introdueixen millores estructurals i organitzatives, les llistes solament estan sent maquillades sobre la base de la contínua activitat extraordinària dels propis professionals. En aquesta legislatura no s’ha presentat, fins al moment, un projecte d’adequació de recursos per a una gestió a llarg termini de les llistes d’espera, imprescindible per generar les condicions necessàries perquè la població sigui atesa pel sistema sanitari públic.

Creiem que per aconseguir una gestió més eficaç de les llistes d’espera, ha de promulgar-se una normativa sobre incompatibilitats que impossibiliti l’activitat de gestió en un hospital públic amb l’activitat en un hospital privat. Cal evitar que els professionals de la sanitat pública inconcorrin en conflictes d’interessos gestionant un servei que genera llistes d’espera, les quals, eventualment, seran resoltes per altres serveis dels quals també reben emoluments per la mateixa activitat.

Així mateix, haurien de donar-se a conèixer les dades sobre la distribució per especialitats, serveis i hospitals dels pacients en llista d’espera. Aquesta seria una forma de conèixer l’eficàcia de la gestió clínica dels serveis implicats i ajudaria a decidir quines mesures correctores prendre.

La solució al problema de les llistes d’espera ha de venir de la mà de la innovació en la gestió, d’una detallada anàlisi de la situació i del compromís dels professionals amb l’empresa pública per la qual treballen, amb els usuaris als quals atenen i amb la millora de la qualitat del servei públic.

L´ADSP-IB presenta propostes detallades de política del medicament per a les Illes Balears (12/10/2018)

Tres dossiers amb les propostes del manifest de la ADSP-IB, en relació a medicament i la tecnologia sanitària. Per a la seva incorporació als pressupostos del Servei de Salut i la Conselleria:

  • Punt 8: ÀREA DE FORMACIÓ I DOCÈNCIA.
  • Punt 9: ÀREA D’AVALUACIÓ I ÚS RACIONAL DEL MEDICAMENT.
  • Punt 10: ÀREA DE PREUS DE MEDICAMENT I DESPESA FARMACÈUTICA.

CONVENI MARC D’ADHESIÓ DEL SERVEI DE SALUT DE LES ILLES BALEARS A LA CAMPANYA “NO ÉS SANO”

El 18 de Setembre té lloc l’acte de signatura d’adhesió del Servei de Salut dels Illes Balears (Ib-salut) a la iniciativa i el manifest “NO ES SANO“, esdeveniment que es formalitza a la seu del Institut Menorquí d´Estudis de Maó.

L’adhesió de l´Ib-salut s’acompanya de la signatura d’un Conveni Marc per a la difusió dels principis de “NO ES SANO” i el desenvolupament de programes específics que seran supervisats per una comissió mixta de seguiment.

Des de la ADSP-IB celebrem el compromís del Ib-salut amb aquesta iniciativa. La nostra associació participa en la taula de presentació del mateix i en el futur desenvolupament dels programes i convenis sobre temes específics, que estableix el conveni marc signat. Estem presents al costat d’organitzacions d’àmbit estatal com “Salud por Derecho”, “Plataforma No gracias”, “Médicos del Mundo”, “Asociación por un acceso justo al medicamento” i la “Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria SESPAS”.

L’adhesió del Ib-salut als principis de NO ES SANO, obre un camí per avançar en temes tan importants com la transparència, el tractament dels conflictes d’interès i les alternatives de R+D a Balears.

“NO ES SANO” és una iniciativa impulsada per diverses organitzacions de la societat civil preocupades pels alts preus dels medicaments, l’opacitat de les negociacions i l’accés al pacient de les innovacions. http://noessano.org/es/ Està formada per organitzacions no governamentals, col•legis professionals i associacions científic-professionals, que reclamen una reforma del sistema d’innovació dels medicaments,i perquè es garanteixi el dret a la salut i l’accés de la ciutadania als fàrmacs a un preu assequible. Es reivindica la transparència en tot el sistema de recerca, autorització, fixació de preus i accés als medicaments. Amb atenció especial als conflictes d’interès de les persones que intervenen en la regulació i el preu dels medicaments. I es planteja alternatives amb la finalitat de que el desenvolupament de la innovació en salut, no depengui solament de les patents ni dels drets de propietat com a incentius a la recerca i el model de negoci. Veure annex manifest complet (2)

La ADSP-IB dona suport als principis de la iniciativa “NO ÉS SANO” i ha participat en la difusió de la mateixa en Balears des de la seva creació i en actes com el del passat mes de febrer a Palma (3). En el manifest de la ADSP-IB s’exposa la necessitat de “Desenvolupar iniciatives del sistema de salut per garantir una negociació justa, equitativa i transparent dels preus dels medicaments, els dispositius i la tecnologia sanitària, evitant els preus abusius dels mateixos” (4).

Actualment, la ADSP-IB està elaborant projectes per orientar mesures de millora en tres àrees: 1) Preus de medicaments i despesa farmacèutica. 2) Avaluació i ús racional. 3) Docència i Formació als professionals independent de la indústria farmacèutica. Són Informes de propera publicació on es desenvolupen propostes concretes de política farmacèutica, alineats amb els principis de No és sano i que creiem seran d’utilitat per mantenir i millorar el nostre sistema públic de salut.

No hem d’oblidar els elevats preus dels medicaments i la important despesa destinada a cobrir els productes farmacèutics. És un tema preocupant en el nostre sistema de salut. A Balears, la despesa pública en farmàcia i productes sanitaris es va incrementar entre 2014 i 2017, un 21,4 %. La despesa global s’estima superarà els 500 milions de € en finalitzar l´any 2018, amb un augment de gairebé 50 milions de € addicionals respecte a 2017 (+ 10,6 % en el primer semestre) (5). Aquesta despesa absorbeix bona part dels recursos necessaris d´altres àrees del IB salut. (per exemple, l’augment de 50 milions € en medicaments, supera àmpliament el pressupost total anual del capítol d’inversions del IB Salut, que és de 34 milions de € al 2018).

 

(1) Mesa redonda: Iniciativa NO ES SANO: por un acceso equitativo y saludable a los medicamentos. http://www.emsp.cime.es/Contingut.aspx?idpub=1682
(2) No es sano. Campaña para sanear el modelo de innovación de los medicamentos http://noessano.org/es/wp-content/uploads/2018/07/manifiesto_noessano.pdf
(3) La alianza “No es sano” exige sanear el modelo de innovación de los medicamentos. Feb 2018. http://adspillesbalears.org/es/2018/02/la-alianza-no-es-sano-exige-sanear-el-modelo-de-innovacion-de-los-medicamentos/
(4) Manifiesto de la Asociación para la Defensa de la Sanidad Pública de las Islas Baleares. Feb 2017. http://adspillesbalears.org/es/manifiesto-adsp-illes-balears/
(5) Indicadores del gasto Farmacéutico. Ministerio de Hacienda
http://www.hacienda.gob.es/es-ES/CDI/Paginas/EstabilidadPresupuestaria/InformacionAAPPs/Indicadores-sobre-Gasto-Farmac%C3%A9utico-y-Sanitario.aspx

 

 

Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública en los medios – Comunicado de prensa 26/07/2018

Diario de Mallorca
https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/07/27/diez-entidades-piden-govern-que/1334500.html

La Vanguardia
https://www.lavanguardia.com/local/baleares/20180726/451111522690/la-plataforma-por-la-sanidad-publica-balear-pide-al-ministerio-la-recuperacion-y-mejora-del-sistema-sanitario.html

Europa Press
http://cadenaser.com/emisora/2018/07/26/radio_mallorca/1532600793_778920.html

20 minutos
https://www.20minutos.es/noticia/3404183/0/plataforma-por-sanidad-publica-balear-pide-al-ministerio-recuperacion-mejora-sistema-sanitario/

el medico interactivo
http://elmedicointeractivo.com/entidades-sociosanitarias-de-baleares-proponen-medidas-para-mejorar-la-sanidad-publica-de-las-islas/

Diario de Mallorca
https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/07/26/hay-un-hospitalocentrismo-tenemos-que/1334334.html

Cadena Ser Mallorca
http://play.cadenaser.com/audio/ser_mallorca_hoyporhoymallorca_20180726_122000_132000/?ssm=whatsapp
min 12:45 a 35:15

RTVE informativo
http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/informatiu-balear/informatiu-balear-2-26-07-18/4675375/?media=tve
min 7:40 a 8.35

IB3Radio
https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/eeeeb5c0-1941-4e25-884d-91010e713d8d/cfad76e9-79a0-4621-96c3-9169cad25115/6-308-51647.mp3
min 5:25 a 20:15

PER A QUI TREBALLA LA CONSELLERIA DE SALUT DE LES ILLES BALEARS?

Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les IB (ADSP-IB)
22/06/2018

Les propostes polítiques que Carmen Montón, del PSOE i actual ministra de sanitat, exposades durant els dies transcorreguts al ministeri, així com les iniciatives desenvolupades durant la seva etapa a la Consellería de Sanitat de la Comunitat Valenciana, mostren que té una visió àmplia i solidària del contingut i de les finalitats de la gestió de la sanitat pública.

Just al contrari, a les IB, la nostra Conselleria segueix presentant esdeveniments i jornades en entorns avalats per empreses de la indústria farmacèutica i la tecnologia sanitària, de dubtós valor estratègic per a la salut de la població. L’any passat ja ho exposavem en un article valorant una trobada similar amb empreses privades. (http://adspillesbalears.org/2017/07/la-gestion-de-la-sanidad-publica-en-baleares-hacia-donde-nos-lleva-la-colaboracion-publico-privada/)

I una altra volta, el proppassat dia 11 de juny, es va celebrar a Palma una jornada de títol “Innovació per a una sanitat basada en el valor”, amb la participació de varis dels actuals gestors de la sanitat pública i privada de Mallorca patrocinats per Celgene i Philips. Una empresa productora de fàrmacs principalment de l`àrea oncológica i una altra de tecnologia del diagnòstic i de les comunicacions entre els professionals. Esdeveniment difós i publicat ampliament pel Diario de Mallorca (https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/06/12/govern-queremos-lograr-modelo-universal/1321584.html)

Segons el publicat, a la jornada es va manifestar que la innovació és un dret per al pacient i un deure per al professional, que cal trobar l’equilibri entre innovació, solvència i sostenibilitat, que s´ha de canviar el concepte de despesa pel de inversió (els diners públics no es volen gastar, es volen invertir). Des de fa uns anys quan es parla de solvència i sostenibilitat del sistema sanitari és freqüent trobar arguments interessats contra la rendibilitat i sostenibilitat de la sanitat pública i així donar suport a privatitzar una part del sistema sanitari. De fet els darrers tres anys, a les Illes Balears s’han externalitzat o privatitzat sectors com esterilització, hemodiàlisi, radioteràpia, fisioteràpia a domicili, hospitalització a domicili, a més de tots els serveis no sanitaris d´hospital, com el servei de manteniment de Son Espases. Un clar exemple de decisions errònies en aquesta línia és el cas del ecógraf per a ginecologia a Menorca que ha estat concertat amb un hospital privat, en lloc de plantejar la inmediata adquisició pel sistema públic.

El llenguatge que s’ha utilitzat en aquesta jornada influeix profundament en la forma com es vol treballar i orienta cap a on es volen fer anar les inversions. No creiem que a aquesta jornada s’hagi orientat a la millora de la salut de la ciutadania, sinó a promoure la millora del valor de les accions de les empreses que busquen aquests mercats.

Des de l´ADSP-IB, tal com exposem al nostre manifest (http://adspillesbalears.org/ ) creiem necessari que el sistema de salut disposi d’una “Dotació suficient per millorar els recursos i estructures tècniques de la sanitat pública, dirigides a l’avaluació de medicaments, material, dispositius i tecnologia sanitària, i a la promoció de l’ús racional amb criteris d’eficiència, potenciant la docència, la gestió del coneixement científic i la recerca a l’àrea del medicament i la tecnologia sanitària, amb recursos del sistema públic de salut, amb independència de la indústria farmacèutica i tecnològica”.

Per aconseguir que la veritable innovació pugui arribar al pacient i que el sistema sigui sostenible, és necessari que els productes tecnològics que comercialitza la indústria, siguin sotmesos a una avaluació independent i transparent, amb l’objectiu de determinar el valor terapèutic real que aporten i els seus costos raonables. Aquesta avaluació ha de ser realitzada per experts propis dels serveis de salut i allunyats de conflictes d’interès.

Per aquesta raó creiem que la via no és confiar en la col•laboració pública-privada, ni realitzar jornades promocionals i periodístiques com l’esmentada, ni tampoc acordar projectes cooperatius orientats a promoure la incorporació de tecnologia de dubtós valor a preus exorbitants. No ens a sembla una bona opció estimular la participació dels professionals del sistema públic en projectes de recerca que finalment serveixen per produir patents i garantir drets de comercialització a les empreses promotores privades.

Seguir aquest camí ens porta a una direcció contrària a la desitjable i posa en risc la sostenibilitat del SNS, en assumir una despesa sanitària pública en tecnologia i medicaments disparada. (La despesa en farmàcia i productes sanitaris a Balears es va incrementar entre 2014 i 2017, un 21,4 % i en el primer trimestre de 2018 ja ha augmentat un 14% addicional).

L´ADSP-IB ha proposat un altre camí, expressat en el manifest NO és SANO, que es va presentar a Palma el passat mes de febrer, on s’exposen els punts essencials per a la presa de decisions transparent, i les mesures a prendre pel SNS per a una recerca orientada a la veritable innovació, al valor aportat al pacient, a la seva accessibilitat, i a garantir la sostenibilitat del sistema públic: (http://noessano.org/es/wp-content/uploads/2018/06/Manifiesto_NoesSano.pdf )

Quan es va proposar fa dos anys la facultat de medicina, es deia que si no hi havia facultat no hi havia reconeixement per part de l´“Instituto de Salud Carlos III”. Ara hi ha facultat de medicina i Unitat d’Innovació i esperem que projectes cooperatius avalats pel ”Instituto de Salud Carlos III”. Però, resulta que des de l’any 2012 (Reial decret 345/2012), aquest Institut ja no depèn orgànicament del Ministerio de Sanidad, ara depèn del Ministerio de Economía y Competitividad (actual Economía y Empresa). Des d’aquí reclamem la necessitat de comptar amb Instituts i plataformes públiques que promoguin una recerca independent i de qualitat o si escau col•laborativa en condicions de transparència amb la indústria.

Com a conclusió:

Sol•licitem que la Conselleria treballi amb la indústria en la resolució d’autèntics problemes de salut, allunyats de la fascinació tecnològica que ens acosta a activitats d’escassa rendibilitat en termes de millora global de la salut dels nostres ciutadans. En definitiva, volem una Conselleria de Sanitat que treballi per al Ministeri de Sanitat i no per al Ministeri d’Economia i Competitivitat i/o Empresa.

SANITAT PÚBLICA A EXAMEN

Programa especial de de IB3TV dedicat a repassar la situació actual de la sanitat pública 8/5/2018
https://goo.gl/FAWj8D
(http://ib3tv.com/carta Programa “5 dies darrera hora”. 8/5/2018 Min 38:30)

Campanya Ningú al Marge.
Anàlisi de la situació de l’atenció sanitària al nostre país.

Amb entrevistes a Alberto Gundín coordinador de Metges del Món Balears que va presentar la campanya “Ningú al marge” sobre les conseqüències sanitàries de les retallades per a la població més vulnerable i de l’augment de desigualtats produïdes al nostre país.
Es van detallar les dades econòmiques de la disminució de la despesa sanitària pública, la menor inversió produïda els últims anys i es van exposar les seves conseqüències per als pacients i per a la sostenibilitat del sistema sanitari. Cal destacar la falta d’accés universal a la sanitat que va regular el RD 16/2012, i que porta a la progressiva desigualtat i l’exclusió de les persones més vulnerables. Per als pacients és un problema important el copagament dels medicaments per part dels pensionistes i dels treballadors actius, així com l’exclusió del seu finançament de 400 medicaments tal com va regular el RD 16/2012.

També va participar al programa Quico Puigventós de l´Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública dels IB, que va explicar l’elevada despesa en medicaments produïda els darrers anys, motivada pels alts preus i va denunciar la falta de transparència i opacitat que l’actual regulació legal en aquest tema permet. Va cridar l’atenció sobre l’alt cost dels nous medicaments hospitalaris per a malalties que solament cobreix la sanitat pública (Medicaments per al càncer, autoinmunital, hepatitis, SIDA, esclerosi, fibrosi quística, malalties rares, etc, etc). L’augment de la despesa any darrera any, comporta que es dediqui més pressupost públic als medicaments mentre una part de les necessitats de la sanitat pública no es poden atendre adequadament, com les inversions en equipaments, personal sanitari, etc. Aquesta situación pot tenir consecuències i problemes com les llistes d’espera.

MANIFEST PLATAFORMA CIUTADANA PER LA SANITAT PÚBLICA DE LES ILLES BALEARS

 

MANIFEST

PLATAFORMA CIUTADANA PER LA SANITAT

PÚBLICA DE LES ILLES BALEARS

 

 

La Sanitat Pública universal ha estat la base fonamental per al desenvolupament de l’Estat del Benestar i és un dels pilars per assegurar la solidaritat i l’equitat dins d’una societat, i així permetre garantir el dret a la protecció de la salut, tal com ho recull l’art.43 de la Constitució.

Els darrers anys estem vivint una maniobra privatitzadora on juga un paper fonamental l’estratègia de convèncer a l’opinió pública de les ineficiències i problemes de funcionament del sistema sanitari públic, quan són les polítiques neoliberals les principals responsables d’aquesta situació mitjançant la introducció de noves formes de gestió empresarial que -amb l’excusa de la innovació- busquen l’oportunitat d’estendre els seus negocis i descapitalitzar el sistema sanitari públic.

Hi ha una estratègia d’avançar de manera lenta i continuada fins a aconseguir que el dret a la protecció de la salut deixi de ser un dret de tota la ciutadania i passi a ser un privilegi per a aquells que puguin pagar l’assistència sanitària, deixant per als grups menys afavorits un model de beneficència.

S’estan produint grans canvis no només en les organitzacions sanitàries, sinó en totes les organitzacions públiques a causa d’aquestes polítiques neoliberals que s’estan implantant.

Aquestes polítiques ens porten a un futur on la gestió dels serveis públics per empreses amb ànim d’obtenir beneficis, ens situa davant una pèrdua de drets ciutadans, a costa de l’augment de beneficis empresarials.

Davant aquesta deriva, prenem posició contra aquest tipus de polítiques i contra aquests models de gestió, i proposem la creació d’una Plataforma Ciutadana per la SANITAT PÚBLICA de les Illes Balears.

Aquesta Plataforma pretén aconseguir:

1.- Una sanitat universal, gratuïta i de qualitat, finançada per impostos públics.

2.- Recuperació de la Llei 33 /2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública que promou la disminució de les desigualtats socials en salut, així com la derogació del RD 16/12 de mesures de sostenibilitat del sistema de salut, que manté la condició d’haver d’estar assegurat per ser atès amb fons públics.

3.- Recuperar les privatitzacions o externalitzacions, mitjançant la rendibilitat dels serveis públics. Derogació de la Llei 15/97 sobre noves formes de gestió dels serveis sanitaris.

4.- Implementació de polítiques que considerin l’atenció sanitària com un dels drets humans, i amb una perspectiva de gènere que elimini les desigualtats de les dones enfront dels homes.

5.- Una gestió sanitària pública amb polítiques de RRHH que potenciïn la dedicació exclusiva dels professionals a l’assistència pública.

6.- Potenciació i correcta dotació dels dispositius de salut pública, desenvolupant polítiques encaminades a la vigilància de l’estat de salut de la població i dels seus determinants (salut alimentària, laboral, ambiental, brots i riscos epidèmics etc.). Fomentar la inclusió de polítiques de salut pública en totes les polítiques.

7.- Reforçar l’Atenció Primària com a eix i ordenació de l’assistència sanitària i millorar la coordinació entre els nivells assistencials d’atenció primària i atenció especialitzada/hospitalària.

8.- Millorar l’atenció a la salut mental, l’atenció soci-sanitària i l’atenció a la cronicitat. Crear centres soci-sanitaris i residències públiques.

9.- Potenciar la docència, la gestió del coneixement científic i la recerca a l’àrea del medicament i de la tecnologia sanitària, amb recursos del sistema públic de salut, amb independència de la indústria farmacèutica i tecnològica.

10.- Dotació suficient per millorar els recursos i estructures tècniques de la sanitat pública, dirigides a l’avaluació de medicaments, material, dispositius i tecnologia sanitària, i a la promoció de l’ús racional amb criteris d’eficiència.

11.- Iniciatives del sistema de salut per garantir una negociació justa, equitativa i transparent dels preus dels medicaments, els dispositius i la tecnologia sanitària, evitant els preus abusius dels mateixos. (Iniciativa “No es sano”).

12.- Transparència en la gestió del sistema sanitari com a part de tota política de gestió pública, especialment en la gestió de les llistes d’espera, concerts i despeses, garantint una atenció sanitària eficaç i equitativa.

13.- Participació real de la població i dels professionals en la gestió de les Àrees de salut, Hospitals i Centres de Salut, amb la creació dels Consells de Salut que estan definits en la Llei General de Sanitat de 1986.

A Palma, 12 d´abril 2018

Nova adhesió al manifest: Associació ADIS, 27 de Juny 2018

-ADIBS-Dona Sana. “Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut”
-ADIS. “Associació Dignitat i Solidaritat”
-ADSP-IB. “Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears”
-ALAS. “Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears”
-ATTAC Mallorca. “Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana”
-CAP-Endavant Balears. “Associació Cap Endavant-Plataforma Garantitzem les Pensions”
-FAVP. “Federació d´Associacions de Veïns de Palma”.
-FSC. “Forúm Social de Mallorca”.
-La Defensa. “Asociación La Defensa de Consumidores y Usuarios de Baleares”
-MdM Balears. “Métges del Mon Illes Balears”.

 

 

Una desena d’entitats reclamen a l’Administració una millor gestió de la sanitat pública

Un total de nou associacions de diferents àmbits membres de la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública han reivindicat aquest dijous, des de la seu de Metges del Món, les capacitats d’un sistema públic de salut ben gestionat i han manifestat la seva intenció de “donar a conèixer als ciutadans la realitat que hi ha darrere la privatització dels recursos públics”. La plataforma defensa els serveis públics d’atenció a la salut, que són patrimoni dels ciutadans, i lamenten la pèrdua de qualitat i prestacions de la sanitat pública en favor de la progressiva privatització que es duu a terme. En aquest sentit, critiquen els moviments que s’han fet en els darrers anys cap a la privatització del sistema de salut amb la intenció d’establir un model de sanitat mixta amb serveis privats complementaris, els quals molts ciutadans no es poden permetre. En aquesta línia, la plataforma demana que s’aturi l’ampliació de concerts amb empreses privades i que es reverteixin les concessions existents i posa com a exemple els serveis d’hemodiàlisi i radioteràpia d’Eivissa i Menorca i els serveis de l’hospital Sant Joan de Déu.

Les entitats adherides a la plataforma són l’Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut ADIBS-Dona Sana; l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes ADSP-IB; l’Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears ALAS; l’Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana de Mallorca; l’L’ Associació Cap Endavant – Plataforma Garantitzem les Pensions; la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAVP); el Fòrum Social de Mallorca FSC; La Defensa (Asociación La Defensa de Consumidores y Usuarios de Baleares) i Metges del Món Illes Balears. Així mateix, donen suport a la plataforma altres organitzacions com el Col·legi Oficial d’Infermeria de Balears (COIBA). La presidenta d’aquesta organització col·legial, Rosa Maria Hernández, ha assenyalat que “la campanya no va en contra de la sanitat privada”, sinó “de la privatització dels serveis públics de salut, que no s’ha de confondre”. Hernández ha apuntat que dónen suport a la plataforma perquè entre tots volen aconseguir “la defensa dels serveis públics d’atenció a la salut, d’uns serveis que són patrimoni de la ciutadania, dels ciutadans espanyols”. Això és fonamentalment el que s’ha de defensar, incideix la presidenta del COIBA, perquè “actualment estam sotmesos a uns interesos molt forts de la indústria, que converteixen la salut en un negoci”. Tant l’OMS, com les Nacions Unides, com en el meu cas el Consell Internacional d’Infermeres aporten continuament evidències de ser a favor de l’accès a un servei públic de salut. Són a favor de la universalitat perquè això és garantia que l’atenció a la salut no depèn de les possibilitats econòmiques de la persona sino de les seves necessitats d’atenció a la salut”. “És necessari aplicar salut a totes les polítiques i aquesta visió global la pot tenir un sistema públic d’atenció a la salut, però no la té un sistema privatitzat. Per altra banda segons la presidenta del Col·legi d’Infermeria de Balears, “també està demostrat que comprar a l’empresa privada serveis públics de salut no és més barat en contra del que s’acostuma a entendre perquè necessariament ha d’haver un sobrecost que és el que va destinat als beneficis de l’accionista”. Hernández ha instat a una “millor rendibilització dels recursos del sistema públic de salut”. I ha posat un exemple citant “la diferència que hi ha a l’Hospital Son Espases entre la utilització dels serveis de l’àrea ambulatòria el dematí i per la tarda, quan allò és totalment un desert. Si es rendibilitza aquesta infraestructura són millores per a tots que reverteixen en els ciutadans i contribueixen a minvar les llistes d’espera”.

Demanen la derogació del copagament

L’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les llles Balears, ADSP-IB, reclama que els medicaments siguin “una de les parts imprescindibles del dret a la salut”. Per això, ha destacat la presidenta de l’entitat, Maribel Coma, “demanam a les administracions estatal i autonòmica que garanteixin la no ingerència dels interessos econòmics de la indústria” i que “potenciïn la investigació, la docència i el coneixement sobre medicaments amb recursos públics”, i, així mateix, que “s’evitin els preus abusius mitjançant una negociació justa i transparent que no depengui de les patents”. L’associació demana també “la derogació del copagament”, que titlla de “mesura injusta per a la població més vulnerable”. Coma ha assegurat que “no tenim res en contra de l’atenció privada, que és lliure”, però “no volem la privatització dels recursos públics, que a vegades són sanitaris” i a vegades són “de logística, com poden ser zeladors o personal de manteniment”, que estan inmersos en aquests contractes privats dins la sanitat pública i estan en precarietat absoluta, de la mateixa manera que succeïx a hostaleria”.

Més prestacions per als més vulnerables

L’ Associació Cap Endavant – Plataforma Garantitzem les Pensions reclama un augment de les prestacions destinades a les persones dependents o majors, “que reben rendes inferiors” i “són més vulnerables i més propenses a tenir malalties”. El seu representant, Martí Cifre, considera que “des de la sanitat pública es podrien alliberar milions d’euros que podrien destinar-se a I+D i es podrien millorar les prestacions per a aquests col·lectius”. Cifre ha titllat la Llei de la dependència de “fracàs” i “presa de pèl” perquè va contra la realitat de les persones dependents. “Per aconseguir el primer grau de dependència es triga dos anys a causa de la burocràcia”, ha lamentat. “Quan una persona rep aquest grau ja pot demanar el següent”, ha assegurat, perquè “pateix d’una malaltia degenerativa”. “Haurà d’esperar dos o tres anys per rebre el segon grau”, i “quan hagi de demanar el tercer ja serà mort”. Per això, la plataforma defensa el servei públic, “que és el sistema que té més futur”.

Enllaç d´aquesta noticia: www.arabalears.cat